Blok a Barcelona




La llengua catalana ha viscut un curs 2013-2014 espectacular pel que fa a les traduccions d'obres d'altres llengües, sobretot en el gènere de la poesia.
Després de les aportacions d'Edicions de 1984 (d'una banda la traducció de Fulles d'herba del nord-americà Walt Whitman, a càrrec de Jaume C. Pons Alorda; de l'altra una selecció de Poemes escollits de Joseph Brodsky, a càrrec de Judit Díaz Barrera), Lleonard Muntaner Editor (el recull Per entre els dies del romanès Martin Sorescu, traduït per Jaume Pont, Xavier Montoliu i Corina Oproae), o Llibres del segle (amb Aleksander Kúixner traduït per Xenia Dyakonova), dijous 12 de juny es presentava a la llibreria Alibri Venjança i altres poemes d'Aleksandr Blok (Adesiara).



La traducció, en aquest cas, ha anat a càrrec de Ricard San Vicente i Esteve Miralles (de qui ja he parlat a propòsit del seu magnífic dietari Retrobar l'ànima). De Blok, n'havia llegit un parell o tres de poemes al llarg dels anys; la dificultat de trobar-ne rastres en català assegurava l'èxit de la proposta, malgrat les dificultats que implica la seva traducció. La brillantor del poeta rus a l'hora d'assajar ritmes i rimes internes, el treball d'un llenguatge que li va valer l'estima de la seva gent, s'afegeix al gust i l'ús del simbolisme, malgrat que en llegir-lo i escoltar-lo amb més deteniment vaig comprovar que Blok no és exageradament obscur o hermètic: de fons, sempre hi ressona la vivència humana universalment compartida, a banda dels fets històrics que va presenciar al llarg dels pocs anys de vida que va gaudir (entre 1880 i 1921, amb la davallada de l'antic règim a Rússia, la Revolució, la Primera Guerra Mundial i el desengany amb els canvis polítics).



De la presentació, en podem destacar els coneixements ingents d'Ivan Garcia Sala, coautor del pròleg del llibre i professor de la Universitat de Barcelona, que ens va esbossar tant com va poder el significat i els trets més característics de l'obra de Blok; i les lectures de poemes traduïts, que van tenir el joc de miralls amb l'original en rus a càrrec de Xenia Dyakonova i Ricard San Vicente. I malgrat que no entenguessis ni un borrall de l'original, tothom va poder copsar i gaudir de la prosòdia, la cadència i la musicalitat inherent en l'obra del poeta. De fons, hi ressona el debat de l'ànima russa entre la malenconia (tan ben representada pel poema que em va tocar llegir, “La desconeguda”) i l'orgull èpic que Blok traça al llarg poema “Els escites”.

La celebració d'aquest aconteixement referma, a més, el projecte d'una sèrie d'articles sobre la importància de la traducció que estem planificant per a la revista Quadern de Sabadell, un projecte que ara mateix m'il·lusiona i m'ocupa per fer balanç i oferir-li el reconeixement que mereix a una tasca dura, però essencial si volem que la nostra llengua literària sigui dúctil i competent.

Comentaris