De què parlem, quan parlem de postmodernitat?



Inferir una interpretació d'una lectura que no s'ha fet no només és lleig, sinó també demagògic. I tanmateix, és el que m'agradaria fer amb Narrativa catalana de la postmodernitat, del crític i assagista sabadellenc Jordi Marrugat, tot i que quan pugui l'acabaré llegint i llavors podré parlar amb més propietat. El fet és que Jordi Nopca publicava el dissabte 17 de maig, a l'Ara, un article on resumia la proposta en què, com assenyala el periodista i escriptor, “Marrugat entén la postmodernitat des d'una perspectiva històrica, no pas com a estil literari amb uns trets definitoris i exclusius.” Aquest és, al meu parer, l'error principal de l'assaig, almenys si tenim en compte que els estudis literaris del darrer segle sempre han tingut en compte l'anàlisi estilística i temàtica de l'obra a l'hora de judicar escoles i corrents. (Si aquest és un enfocament anacrònic i limitat, és un altre debat, en el qual coincidiria amb la crítica a les escoles de teoria literària tradicionalistes.) En aquest cas, però, Marrugat ha pres una decisió que (un altre cop al meu entendre) mostra que encara no hem pres prou perspectiva temporal respecte de la nostra contemporaneïtat, ja que, com que no ens atrevim a definir la postmodernitat -pel simple fet que un dels seus trets és la confusió i el relativisme i, per tant, intrínsecament ens ve a dir que és indefinible-, el que fem és precisament la lectura que fa l'autor, sense tenir en compte tendències o valors consolidats. D'aquí que pensi que el seu llibre (ja ho veurem, és clar) no aporti cap pas endavant, tot i que omple un buit crític sobre la realitat literària catalana més recent: en tot cas, cal esperar que algú s'arrisqui i vagi més enllà amb una definició concreta del/s corrent/s que defineix/en la postmodernitat literària.

Si ens acostem a la llista d'autors (o almenys, als que Nopca assenyala), ho veurem més clar: amb diferents propostes literàries, coincideixo que Quim Monzó, Vicenç Pagès Jordà i Francesc Serés encaixarien en el que entenc que és la narrativa postmoderna, i per tant són una bona elecció; tanmateix, Jaume Cabré i Albert Sánchez Piñol formen part d'un corrent de literatura que partint del gènere ofereixen obres de qualitat formal i tècnica, però al meu entendre no encaixen gens amb l'estilisme postmodern, sinó amb una posada al dia de la narrativa vuitcentista; finalment, em seria difícil de classificar Carme Riera i Empar Moliner (no he llegit J. D. Bezsonoff) en cap d'aquestes línies que acabo d'esmentar.

És veritat que podríem entendre que un dels camins de la postmodernitat és el retorn al gènere per, partint dels seus pressupòsits, oferir quelcom més que una obra de consum massiu. Llavors, establim-la com una línia de la postmodernitat. I que, en el camí oposat, ens trobem amb els autors que a partir d'un treball exhaustiu d'estil, reciclen i amalgamen materials del periodisme, dietarisme, realisme i fantasia per oferir un mirall de la confusió, la volatilitat i la fragmentarietat del món postmodern. Però pel que diu Nopca, em fa l'efecte que Marrugat ha preferit fer una llista d'autors, analitzar-los individualment i deixar que el lector faci aquestes consideracions, i em sembla que no és el millor camí (o el que, en aquest cas, necessitem). Deixeu-me llegir-lo, però crec que hauria de ser ell qui establís aquestes línies de treball, a risc d'equivocar-se. Això sí: Jordi Marrugat ja ha fet el pas de posar el debat sobre la taula. Esperem que, amb respecte i educació, malgrat discrepar-hi, d'altres s'hi apuntin. Ah! I també espero algú que digui que ja no som postmoderns, que hem superat aquesta etapa i que ens trobem en un cicle nou. Perquè algun dia n'haurem de sortir, no?

PS: acabo de llegir l'article de Carles Morell a Núvol (http://www.nuvol.com/noticies/jordi-marrugat-tots-som-postmoderns/), que m'ha ofert una mica més d'informació al respecte. Concretament, Morell assenyala:"En aquest context, Marrugat s’ocupa de traçar un panorama que no vol ser exhaustiu, que no vol ser una història de la literatura, sinó que, com ja feia al volum sobre poesia, se centra en l’explicació de conceptes, d’idees clau, d’aspectes de la narrativa que comprèn aquestes dates. Adapta la metodologia d’estudi a l’època que analitza i evita la canonització i la valoració, funcions que ja exerceix a la premsa." Molt interessant, aquest apunt, però m'agradaria saber si aquests conceptes i idees clau que apunta són esparsos o formen part d'una proposta articulada. No obstant això (o precisament per això), segueixo pensant que el debat que obre Marrugat és molt interessant.

Comentaris