20.2.14

"Plans de futur", de Màrius Serra


Ressenya publicada a la revista Caràcters, núm. 64, Estiu 2013.

MÉS ENLLÀ DELS PREJUDICIS

Abans de llegir la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2012 caldria rebatre tres prejudicis que poden temptar el lector, i que un cop superats en beneficien la lectura. En primer lloc, pensar que Màrius Serra novel·la la vida del matemàtic català Ferran Sunyer pels paral·lelismes de la seva experiència personal, que literàriament ja va donar el fruit del llibre Quiet. És veritat que l'entusiasme, la dignitat i la normalitat amb què s'aspira afrontar els fets de cada dia són tres principis que entronquen ambdues obres, però més per les intencions literàries de Serra que no pas per l'anècdota temàtica. En segon lloc, buscar a Plans de futur una simple biografia novel·lada del protagonista, quan el 1995 Antoni Malet ja en va publicar una de ben documentada: no oblidem que ens trobem davant d'una ficció, d'aquí que en una nota final ens recordi que «la vida privada dels personatges pertany al patrimoni immaterial de la ficció». Finalment, creure que Plans de futur és la típica història de superació personal en la qual es detallen amb to mel·liflu i epidèrmic els girs a les adversitats d'una disminució física per al confort moral i sentimental del lector. I sí, és veritat que s'explica la superació personal de Sunyer, però per sort Serra aplica a les seves dots de novel·lista el pensament envitricollat de l'enigmista per anar teixint una trama que no té una única solució, i que al llarg de l'obra ens va plantejant tota una sèrie de dubtes: quin va ser el destí del pare dels cosins Carbona, per què la Teresa (la mare d'en Ferran Sunyer) tenia tanta mania al seu cunyat, quina de les dues germanes bessones va pintar en realitat Salvador Dalí al quadre Retrat de Maria Carbona...

Per tant, Plans de futur se'ns presenta com una obra ben filla de Màrius Serra, amb un estil que ens recordarà el discurs habitual de l'autor. Sense anar gaire lluny, el personatge d'en Ferran Sunyer pertany a un món que Serra treballa pel seu vessant lúdic, les matemàtiques, així que per exemple es permet ambientar el capítol de l'estiu al mas Batlle de Vilajoan al voltant d'una partida de parxís, que té com a convidada la germana de Dalí, Anna Maria. Sunyer no només és un enjogassat, també hereta com a personatge la ironia de Serra, que d'aquesta manera es va apropiant del material i acaba desvetllant qualsevol dels dubtes que al començament havíem apuntat. Això també implica que tant Sunyer com els diversos narradors que es van donant pas utilitzen els jocs de paraules, els refranys i les frases fetes constantment en el seu discurs.

Però l'atractiu de la figura del matemàtic no resta presència a la resta de personatges que Serra posa en joc. Malgrat el dinamisme de la narració, la majoria dels fets sempre succeeixen entre la casa familiar de Sarrià i el mas Batlle de Vilajoan de fet, el primer espai pren la força d'un organisme en si mateix, al voltant dels quals s'organitzen les interrelacions entre un grup molt determinat de personatges, que a mida que disminueixen en nombre es van fent cada vegada més intenses. És veritat, però, que sempre orbiten al voltant d'en Ferran. A més, Serra aconsegueix els seus millors resultats en les decisions més tècniques a l'hora d'estructurar l'obra, com ara l'alternança de la veu narrativa, que passa de Ferran Carbona a les seves filles Maria i Àngels. D'aquí se'n deriven tres grans moments: el capítol que ja hem esmentat de la partida, el de l'entrega del premi de l'IEC i el capítol final (en què, mentre l'Àngels ens descriu les darreres hores d'en Sunyer, la Maria resol el misteri que ha sepultat la figura del seu pare desaparegut).


Quan s'obté la visió completa de la lectura ens adonem que si bé Plans de futur gira al voltant de l'entusiasme per tirar endavant en una situació vital limitada, també ho fa respecte de la col·lectivitat que l'envolta: més enllà dels propis prejudicis de la societat envers la disminució, els anys d'adult coincideixen amb la postguerra i la dictadura de Franco, i la covardia o la valentia per defensar les pròpies conviccions esdevenen fonamentals en qualsevol àmbit. Així, Ferran Sunyer i la seva família no només lluiten per superar les pròpies limitacions, sinó les de tota una societat i un país.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.