18.8.13

Lovecraft en català


Ja sabeu que d'uns mesos ençà navego erràticament i a temporades per l’univers literari de Howard Phillips Lovecraft, i la meva reacció davant del que llegeixo oscil·la entre la fascinació i l’avorriment, sense mitges tintes. No és pas que al nord-americà li manqui estil a l’hora d’escriure; en aquest sentit, la seva obra és ben reconeixible: una mixtura de dietari, crònica periodística i tractat criptocientífic que, duta a l’extrem, pot resultar exasperant per al lector, però que en els seus millors moments es transforma en una lectura fascinadora i apassionant. (Si hi ha quelcom a retreure-li és l'evident amateurisme de la seva prosa en determinats aspectes de la narració, però això és un tema a part que avui no vull tractar; avui es tracta de gaudir amb l'entusiasme que em desperta.) 

El darrer hivern vaig llegir A les muntanyes de la follia, que si bé té un plantejament extraordinàriament suggestiu (una expedició científica al continent antàrtic descobreix vestigis d’una civilització prehumana i les claus dels nostres orígens), es torna ben farragosa per culpa de l’escrupolositat de les descripcions. En canvi, L’ombra sobre Innsmouth és tot el contrari, la descripció sempre està en consonància amb el ritme de la narració, sinuosa i creixent, que no atabala amb un cúmul d’informacions, sinó que va creant inquietud, repulsió i fascinació de mica en mica, fins desvetllar l’horror de la veritat amagada.

Però Lovecraft i els seus “mites de Cthulhu” no s’acaben amb ell: en l'època que va viure, l’escriptor de Providence es relacionava amb altres autors del gènere (Arthur Machen, Ashton Clark Smith) amb els quals compartia idees, i els quals van escriure relats basats en idees del propi Lovecraft, o que encaixaven en el seu univers d’horror còsmic. És més: quan l’editor de la revista Weird Tales va començar a deixar de publicar els seus relats, Lovecraft es va oferir a “revisar” els treballs d’altres col·legues, que cobrava de forma paupèrrima i que molts cops reescrivia o escrivia en gran part. El fet és que l'editor no volia més relats de Lovecraft per pura mania personal, ja que sí editava els altres que li arribaven sota noms diferents, malgrat que l'estil i la grapa del de Providence hi eren ben presents. Un cop mort, altres autors que el seguien van continuar pel deixant de la seva influència amb relats que ampliaven la mitologia d’horrors i éssers vinguts dels confins de l’univers. Tot aquest cànon, a banda dels relats d’autors que Lovecraft reverenciava i que podien posar-se en relació amb els seus escrits (Poe, Algernon Blackwood, Ambrose Bierce), és el que August Derleth va anomenar “mites de Cthulhu”, i es llegeix com a complement dels escrits de Lovecraft. Encara no he arribat a aquest punt, així que me’n reservo l’opinió. (Menys en algun cas puntual, com el relat “L'habitant de Carcosa” de Bierce, un excel·lent exercici inclòs a l'antologia Escac i mat!.) De moment vaig gratant per trobar bàsicament en català i secundàriament en castellà (quan no hi ha més remei, que és la majoria de vegades en el cas de Lovecraft) els seus escrits. En català, podeu trobar al mercat els següents volums:

  • La crida de Cthulhu. Traduït per Emili Olcina. Laertes. De moment, la millor i més completa antologia de relats, que abarquen totes les èpoques i temàtiques lovecraftianes: el salvatgisme rural a “La pintura a la casa”, les societats remotes a “La ciutat sense nom”, i tres relats bàsics de la mitologia com són “El color que venia de l’espai”, “La crida de Cthulhu” i “L’habitant de les tenebres”. Ja el vaig comentar aquí en el seu moment.

  • Els millors contes de terror (antologia d'autors variats). Proa. Traducció i edició de Joan Solé. Només conté un relat, “Les rates dels murs”, que també apareix al volum anterior amb un altre nom, “Les rates a les parets”. El millor es troba cap al final, ja que al principi li costa d’arrencar: avantpassats de dubtosa reputació, llegendes terrorífiques dels seus ancestres, cultes remots i salvatges... La ressenya, la teniu aquí.

  • L’ombra sobre Innsmouth. Traducció de Montserrat Canyameres. Laertes. Sens dubte, un dels millors relats de Lovecraft per atmosfera, dosificació de la informació i del misteri. El fet que estigui ambientat en un poblet de pescadors de Nova Anglaterra li afegeix l'encant de la boira i el salnitre. Ja en vaig parlar una mica en aquest enllaç.
     
  • A les muntanyes de la follia. Traducció de Roser Berdagué. Laertes. Aparentment, l'Antàrtida és un indret ideal per ambientar un relat de Lovecraft: el fred, la solitud, els eons de temps que s'intueixen en un paisatge que sembla d'un altre món... I tanmateix, l'acció avança de manera farragosa per l'interès de l'autor en relatar amb pèls i senyals tots els preparatius de l'expedició. De fet, crec que un text apòcrif en forma de pel·lícula, La Cosa de John Carpenter, aprofita molt millor l'escenari, amb l'aparició d'una criatura digna dels mites de Cthulhu.

  • El cas de Charles Dexter Ward. Traduïda per l'ara parlamentari Alfred Bosch, per a Columna, de moment no l'he llegida més enllà del plantejament, però promet. S'inicia amb el perfil psicològic del protagonista, que de jove ja esdevé un noi amb gran fantasia, el típic retrat d'antiheroi lovecraftià: home, de sensibilitat nerviosa i irritable, maniàtic i saberut.
     
  • L’horror de Dunwich. Traducció d'Elisabeth Mateo. Editada per una editorial valenciana, Tabarca. Rituals i família es donen la mà en un relat que pot recordar històries fílmiques més recents, en què el Dimoni aplega al seu voltant un grup de seguidors. La vaig llegir fa anys i panys (més de vint!), i no en recordo gairebé res.

  • Els esquitxos del mar. Traducció i edició d'Eduard Suàrez. Laertes. Es tracta d'una antologia de relats fantàstics amb el rerefons ambiental del mar, que inclou gent tan interessant com Poe, Melville, Conrad o Stevenson. De Lovecraft, presenta “El vaixell blanc”. Es tracta d'un bon relat, però malgrat el final malenconiós, respon més aviat a la influència dels mons onírics de Lord Dunsany que no pas al terror còsmic més habitual de l'autor de Providence.

    De moment, és tot el que he pogut aplegar. Caldria mirar més a fons d'altres antologies, en catàleg o descatalogades, per poder comptar amb tot el material que realment ha aparegut publicat en la nostra llengua. Manies de col·leccionista, suposo, però us agrairia que, si en coneixeu alguna que no consti en aquest petit catàleg, ens ho féssiu saber. Per acabar, dues rareses: el col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs publicava als anys vuitanta Lovecraft, Lovecraft!, una antologia de contes propis d'atmosfera terrorífica. En segon lloc, el conte "Amb la tècnica de Lovecraft", de Joan Perucho. Per Internet he trobat un blog on es parla de la relació de l'autor català amb la prosa del mestre de Providence, tot jugant amb la realitat i la ficció. 

8 comentaris:

  1. Gràcies per l'enllaç! Acabo de trobar el teu blog i m'agrada molt descobrir que som uns quants seguidors de l'oncle Howard!
    Si no has acabat de llegir el Charles Dexter Ward no t'esperis gaire, a mi em sembla un dels grans relats de terror de tots els temps...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De seguida que pugui! Gràcies per passar-te pel llunÀtic, Lluís.

      Elimina
  2. Sobre Lovecraft, et recomano un assaig editat en castellà per Siruela, de Michel Houellebecq: "Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Houellebecq parlant de Lovecraft! Això sí que no m'ho esperava... Doncs gràcies, caldrà que li faci una ullada!

      Elimina
  3. David: vaig fer una peça breu sobre el Providence de Lovecraft a 'L'Avenç' (http://lavenc.cat/index.php?/cat/revistes/l_avenc/378/l_opinio/el_lloc_i_l_ombra/amb_h_p_lovecraft_a_prospect_terrace). Si t'interessa escriu-me i te la passo (al Flux n'hi ha un fragment). Jaume S.

    ResponElimina
  4. Interessant el recull, tot i que discrepo sobre: "es torna ben farragosa per culpa de l’escrupolositat de les descripcions". Les escrupoloses descripcions són adients per situar l'escenari i les muntanyes que, a més segons el títol, són les protagonistes de la novel·la :)

    Però jo t'escric per demanar-te un petit favor. Si disposes de l'edició catalana de Laertes de "A les muntanyes de la follia", t'agrairia que em poguessis enviar el petit fragment del poema "Ulalume" de Poe que cita l'estudiant Danforth al principi del llibre, el dia 7 de novembre (a l'edició castellana és a la quarta pàgina després del començament).

    Gràcies,
    Em guardo el feed del blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Klamm, gràcies per passar-te pel blog! Tens raó, entenc perfectament la necessitat de la descripció en la creació de clima de la literatura lovecraftiana, i en la majoria de textos hi entro i m'hi complac... però en aquest cas no va ser així.
      Pel que fa al fragment, aquí el tens:

      "...les laves que, incansables, rodolen
      en sofrosos corrents Yaanek avall
      a les darreres regions del pol...
      Que gemeguen rodolant pel mont Yaanek
      En els regnes del pol boreal."

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.