29.7.13

Lord Dunsany



Una de les capacitats més antigues i estimades per molts de nosaltres de la imaginació fervent d'algunes persones és la creació de nous mons, indrets fantàstics, inexistents en els mapes geogràfics del planeta Terra, que actuen d'evasió d'una realitat malagradosa però també de reflex invers de la nostra realitat. Hi ha tres autors de capçalera en aquest sentit, tres autors que he llegit i m'han meravellat, aparentment oposats entre si, però que comparteixen un nexe d'unió que fins fa poc desconeixia. Jorge Luis Borges (i el seu epígon català, Joan Perucho) és l'intel·lectual, el medievalista i romanista que atorga una pàtina d'historicisme als seus relats. JRR Tolkien és el filòleg sorrut que construeix tot un món al voltant dels llenguatges que crea a partir del folklore anglosaxó més antic. Finalment, HP Lovecraft és l'autodidacte oníric i malaltís que explora les angoixes humanes per definir els mites de Cthulhu. Doncs bé, tots ells foren lectors en el seu moment de Lord Dunsany, la literatura del qual condensava tres aspectes que es troben en cadascun dels seus deixebles: la mitologia pròpia a partir de la fantasia humana tradicional, el sentit de la meravella i la creació de mons.

En realitat, Lord Dunsany era el nom nobiliari que li pertocava a Edward John Moreton Drax Plunkett, XVIII Baró de Dunsany (1878-1957). Va néixer a Londres en el si d'una família noble irlandesa, i va estudiar a Eton College i l'acadèmia militar de Sandhurst. Una carrera que el va dur a participar a la Guerra Boer i a la 1a Guerra Mundial (com Tolkien o CS Lewis, un altre autor de fantasia). Com a autor, Dunsany barreja les tradicions populars, l'èpica celta, l'exotisme oriental i l'onirisme per produir uns relats d'un sabor extravagant, d'una bellesa estranya però delicada. Aquí no hi trobareu els defectes dels seus deixebles, malgrat que ell també en tenia de propis: ni l'abusiva capacitat bibliogràfica de Borges, ni la pesadesa descriptiva de Tolkien, ni l'atmosfera ominosa de Lovecraft. Els contes de Dunsany són lleugers, delicats però estranys, que es repleguen en si mateixos, amb la voluntat de dur el lector d'una bufada per mil mons alhora, sense voluntat de tancar de forma lògica o racional les trames que hi narra. Centaures, gnoms, lladres i aventurers, déus, pirates, idòlatres i iconoclastes, tots s'hi barregen harmònicament i ens obliguen a llegir els relats com pintures per veure quins sentiments i quines sensacions ens desvetllen. Al final, quan els acabes, després d'un màxim de tres pàgines atapeïdes d'accions, personatges, països meravellosos i llegendes que amb prou feines ens apunta, la sensació és de fascinació absoluta barrejada amb una recança, perquè ens estranya que Lord Dunsany passi tant per damunt del món i de la història que desenvolupava. Perquè en realitat l'autor no volia pas iniciar la descripció exhaustiva d'un món complet, sinó perdre'ns pels meandres d'un somni que encadena sense parar fragments d'imatges. I una altra cosa que també s'agreix és que a Lord Dunsany no li interessa gaire la moral, no podem extreure cap conclusió d'ensenyament. Els seus personatges són conseqüents amb els seus actes, i les alegries o desgràcies s'accepten com un destí inevitable, no pas com l'oportunitat d'aprendre dels errors. 

Tampoc puc parlar amb excessiva voluntat de l'obra de l'autor irlandès, perquè tot just m'estic llegint El libro de las maravillas. Cuentos asombrosos, un volum doble editat en castellà per Ediciones Alfabia. Malauradament, en català no hi ha absolutament res de Lord Dunsany. Desconec com seran la resta d'obres que es troben al mercat: Pegana. Tiempo y dioses, Cuentos de los tres hemisferios, En los confines del mundo, La hija del rey del país de los elfos, i Cuentos de un soñador. Però crec que, de tant en tant, m'hi passejaré per a higiene de la meva capacitat imaginativa.

2 comentaris:

  1. Me l'apunto. Si va "inspirar" a Borges, Tolkien i Lovecraft segur que val la pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'agradi, Loreto! Si en vols fer un tast, en aquest enllaç han publicat alguns relats breus:

      http://www.letrasperdidas.galeon.com/c_dunsany00.htm

      La meva intenció era posar-lo a l'apunt, però se'm va passar...

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.