"Darrera la porta", de Giorgio Bassani



"Sovint he estat infeliç, al llarg de la meva vida, d'infant, de vailet, de jove, d'home fet; sovint, ara que hi penso, he tocat allò que en diuen el fons del desesper. I, tanmateix, recordo poques temporades més negres, per a mi, que els mesos d'escola entre l'octubre del 1929 i el juny del 1930, quan feia el primer curs del liceu." Amb aquesta contundència tremendista inicia Giorgio Bassani Darrera la porta, quarta novel·la del "cicle de Ferrara", una sèrie d'obres en les quals la ciutat italiana esdevé teló de fons per narrar tot d'històries que exposen les tensions de la societat que coneixia des del seu punt de vista de jueu, burgès i escriptor, amb lucidesa i amargor, i un domini de la complexitat retòrica que el posa en primera línia de la literatura italiana. Probablement, El jardí dels Finzi Contini us resulti més coneguda: és un dels seus títols més populars, i va ser duta al cinema per Vittorio de Sica.

Darrera la porta és una novel·la que sedueix per la complexitat interior del personatge protagonista, un jove sense nom per al lector (evident alter ego de Bassani), tot i que la trama podria passar per una novel·la de creixement com tantes altres, que té en l'amistat juvenil i el desvetllament sexual el centre de tot plegat. Però Bassani, en comptes d'escriure una novel·la d'evocació sentimental, fa un exercici d'alta literatura, a partir d'una concepció que recorda el que Joseph Brodsky escriu tangencialment a La marca de l'aigua: “una infantesa rarament ho és (de feliç), més aviat tendeix a ser una escola de fàstic d'un mateix i d'inseguretat”. La inseguretat del protagonista va avançant a mida que es desenvolupa el conflicte que el divideix entre Cattolica i Pulga, dos joves companys absolutament antagònics, i el fastig que sent per si mateix arribarà amb el desenllaç.

La novel·la arrenca amb l'arribada del protagonista al nou curs i la descripció dels seus companys, amb una mirada analítica, més que no pas lírica o evocadora: "Com es deien? Llurs cognoms acabaven tots en -ini, Bergamini, Bolognini, Santini, Scavanini, Zaccarini: quelcom que evocava, per sons semblants, famílies petit burgeses, botiguers de vetes-i-fils, cansaladeries, relligadors de llibres, funcionaris de l'ajuntament, marxants..." I malgrat tot, a la primera fila hi troba Cattolica, encarcarat i polit, qui es manté distant del protagonista, però amb qui compartirà el pupitre bona part del curs. Ambdós són dels millors estudiants de la classe i, per tant, haurien de sentir-se propers, però la rivalitat i els orígens distints els fan mantenir una mena de tibantor respectuosa. De fet, s'adonarà que Cattolica vol obrir-li el cercle de l'amistat però com si ell fos el president d'un club elitista, en el qual s'hi troben Boldini i Grassi, excel·lents estudiants però absolutament sotmesos a Cattolica: "Ho havia comprès massa bé i tot. Entre Boldini i Grassi, d'una banda, i jo de l'altra, ell, naturalment, només podia escollir-nos a ells, els seus vells amics, els seus fidels servidors i caudataris. (...) Casa meva, amb tot el que podia contenir, era un lloc indeterminat de la ciutat que ell, de la Via Cittadella, no pensava ni tan sols de prendre en consideració com alguna cosa definida..."

Tot plegat canvia quan a classe arriba un jove bolonyès anomenat Luciano Pulga, fill d'un metge de capçalera força modest, que provoca en el jove narrador sensacions ben oposades. Amb el tracte que estableixen en els dies següents, s'adonarà que el posat d'inseguretat i feblesa de Pulga amaga un caràcter ben sorprenent: "Doncs bé, que ell copiés de mi amb una confiança tan completa, amb una renúncia tan absoluta de tota pretensió de judici personal, només a l'aguait de resoldre sense errors tècnics la pròpia feina de plagiari, això, repeteixo, m'omplia d'un sentiment complex, barrejat de plaer i fàstic, que m'envescava, i enfront del qual, ja d'aleshores ençà, em sento indefens, substancialment incapaç de reaccionar."

Tanmateix, el protagonista no pot evitar de convidar-lo cada dia a fer els deures junts a casa seva, en una barreja de pietat i d'orgull per mostrar-li qui és i com és el seu món, que a la vegada provocarà en Pulga un gran ressentiment i l'inici dels problemes. Tot i mostrar-se servil i agraït, Pulga no deixarà de criticar-lo al seu darrere entre la resta de companys de l'escola. Mentrestant, però, Pulga també aprofitarà per introduir el narrador en el món del sexe d'una forma vulgar i populista, ja que el jove bolonyès viu durant un temps amb els seus pares en una fonda que les prostitutes aprofiten per anar amb els clients. El protagonista, qui viu en el núvol burgès del seu pare (metge amb rendes) i càlidament maternal, despertarà de cop i volta en un món que li provoca sentiments oposats, com el mateix Pulga. Fins i tot s'hi pot entreveure un lleugeríssim fil d'homosexualitat, ben natural en una època d'indefinició, dubte i sensualitat com és l'adolescència.

Finalment, Cattolica decideix despertar el narrador i fer-li veure que Pulga és un traïdor. Per aconseguir que el cregui, ordeix una ensarronada perquè sigui testimoni de les males paraules que li dedica Pulga i el pugui apallissar, davant la qual ell se sent atret: "Amb la imaginació, em veia apallissar sense pietat, mentrestant el membre se m'havia enrigidit com quan, infant, guipava per la porta de la cuina, sense que em veiessin, la cuinera (es deia Inés: una pacífica donassa de pagès, amb aires de mare) que esventrava un pollastre." Per tant, el sexe i la mort (en una imatge molt freudiana, habitual de la novel·la psicològica de l'època) són ben a tocar, i reafirmen algunes de les observacions sobre la seva relació amb Pulga que fins aquí hem esbossat. El fet és que un cop escolta Pulga, el protagonista es veu incapaç de reaccionar, i malgrat el dolor que tot plegat li provoca també li servirà per veure's a si mateix des de fora, per comprovar com d'immers es troba en el seu món burgès, de com d'innocent i despreocupat arriba a ser. I li provoca un conflicte que deriva en el fàstic de si mateix i en el rebuig de tot plegat, el fruit d'una maduració brusca i malagradosa.

Per tant, el protagonista s'adona que, malgrat mantenir-se en el centre de l'oposició entre Cattolica i Pulga, es troba molt més a prop del segon que no pas del primer, però amb una diferència: malgrat la seva traïdoria i el seu caràcter de trepa i aprofitat, Pulga és conscient que és un pària, no s'enganya i actua com a tal. Per tant, Cattolica menysprea el narrador per trobar-se un esglaó (simbòlic, moral, social) per sota seu (malgrat que la burgesia tingui el poder econòmic, la noblesa segueix mantenint un concepte aristocràtic de la societat), mentre que Pulga ho fa tant pel seu poder econòmic com per l'absurditat de veure's superior als altres.

Encara que en cap moment hi apareix de forma explícita, crec que podem extreure'n de tot plegat una lectura soterrada dels precedents del feixisme. Cattolica i Pulga són els extrems a qui Mussolini dóna motius per odiar la burgesia jueva, amb una barreja de nacionalisme militarista i aristocràtic i popularisme. Sigui com sigui, Darrera la porta és una novel·la fascinant, escrita amb pols, que em conduirà a seguir completant "el cicle de Ferrara".

Comentaris