7.6.13

"Els mots encreuats", d'Anna Garcia Garay


Diu el Termcat (centre de terminologia) que l’hermenèutica és l’art de “la interpretació, especialment dels escrits als quals es reconeix autoritat”, i d’altra banda un “mètode de comprensió propi de les ciències humanes mitjançant la contextualització d’allò que s’interpreta”. És a dir, interpretació, comprensió i contextualització, precisament el que fem quan llegim un poema. D’aquí que Anna Garcia Garay tituli una de les seves composicions “hermenèutica”, i digui: “Véns i m'endevines, oculta, entre les línies d'aquest escriure a batecs, a cops de sang. M'interpretes el desig, els sabors, la llum a les fosques, el pòsit de la sal. Fas hermenèutica d'aquest cos que pertany als mots que anotem als marges de la pell.” Cos físic i cos textual juguen en una de les millors peces del seu nou llibre, Els mots encreuats: amant i lector, amant del llibre i lector del cos o a la inversa, tant se val. El joc ja ha estat establert, i la temàtica s’eixampla des del seu primer llibre, Assassins de margarides.

Els mots encreuats es presenta després d'obtenir el Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2012, i amplia els supòsits que ja li vam llegir al primer llibre. Novament hi trobem l'amor i el desamor com a motors creatius, però amb una creativitat duta fins al final, esprement tot el que poden donar aquests temes a través d'una sèrie de característiques que particularitzen la seva proposta. En primer lloc, l'estructura del llibre, organitzada en dues parts (“Horitzontals” i “Verticals”) que responen a la separació entre proses poètiques sobre etapes i moments més positius, i els poemes versificats, poc extensos i molt concisos, que condensen els mals moments (“La vida és allò que ens passa / entre caselles blanques i negres.”). També serveix per distingir dues formes d’entendre el ritme i la profunditat: mentre els primers són més cadenciosos i reflexius, pel joc entre creació i estimació, els segons són versos breus i fugissers, no s’entretenen tant a reflexionar i prefereixen la punxada ràpida i contínua. La segona part és més germana d’Assassins de margarides, mentre que la primera ha nascut paral·lela al blog An--><--na b="">, on Garcia Garay publica petites proses reflexives.

Tot plegat, neix de la vida quotidiana que envolta l’autora, però no tant de l’observació com de la sensació. D’aquí que les imatges metafòriques i simbòliques siguin extretes de materials aparentment poc poètics, però que tenen un gran simbolisme per als sentits del tacte, el gust o l’olfacte. El vi, la pluja, els teixits: “ulls-botó, mirada de nacre. / Veu cordill de cànem. / mots fils d’aram entre les dents. / Parla’m en la llengua de les cremalleres, / i em quedaré”, diu el poema “Lligams”.

Paral·lelament a la temàtica amorosa, Garcia Garay té una sèrie de versos dedicats a la creació poètica que, com dèiem a propòsit d'”hermenèutica”, s'entrellacen en moltes ocasions (“Ofegar les penes en versos i paraules. Emborratxar-se de poesia. Alcohòlic de sentiments, el cor s'ha de combatre amb les seves pròpies armes.”). Així, estimar i crear, i el goig i el patiment que se'n deriven, serien dos actes vistos per la poeta sabadellenca com a actes habituals en la vida i la poesia, o a la inversa, la vida i la poesia no es poden deslligar l'una de l'altra, i estimar i crear en són la constatació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.