Cartografia de noves poètiques: presentació



(Dimecres, 15 de maig de 2013, La Mirada de Sabadell. Repàs als motius i continguts del dossier 'Cartografies de noves poètiques' publicat a la revista Quadern, núm. 190, maig 2013.)

Tal com ja ha estat dit, la revista Quadern inicia una nova etapa de renovació amb aquest número que avui us presentem, i per fer-ho dediquem el dossier central a les noves poètiques de la literatura catalana. És a dir, que tal com nosaltres fem amb la revista, us presentem un procés que ha sacsejat un gènere tan antic i arrelat a les nostres lletres donant-li un nou aire i una nova imatge, però a partir d'un cos comú, malgrat les múltiples interpretacions que presenta. L’hem anomenat “Cartografia de noves poètiques”. Cartografiar, és a dir, transitar pels territoris de la poesia anomenant i senyalant les seves fites més recognoscibles, no és una activitat tan senzilla. Com es pot apamar un territori creatiu la naturalesa del qual ja de per si és evanescent, variada i polimòrfica? Abans d'endinsar-s'hi, calia tenir en compte els indígenes perquè ens ajudessin en aquesta tasca, ja que ningú coneix millor els topònims i els camins que formalitzen l'experiència creadora de la poesia catalana actual. És a dir, que calia donar veu a alguns dels joves poetes que ara mateix capitalitzen la renovació del gènere i l'atenció dels seus lectors. I calia que aquests autors fossin joves, perquè per bé o per força han pres la veu des del seu racó de món per fer-se sentir, per menar-nos cap a terres de creació inconegudes, tant pel que fa a les pròpies com les d'autors de generacions pretèrites que consideren referencials, i que fins fa ben poc no comptaven gaire en els mapes oficials. És el cas d'Andreu Vidal, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Vicenç Altaió i d'altres.

Així que un cop va sorgir la idea, ens vam posar en contacte amb els caps d'aquesta nova tribu literària, que té en l'editorial Labreu i en el restaurant l'(h)original del Raval de Barcelona els seus punts neuràlgics. La primera, l'editorial Labreu, és un projecte que dóna aixopluc a gran part de la nova fornada de poetes: Josep Pedrals, Anna Ballbona, Joan Todó... També, però, compta amb “veterans” per qui senten afinitat i respecte, com els sabadellencs Francesc Garriga Barata o Josep-Ramon Bach. Pel que fa al segon, el bar restaurant del Raval de Barcelona ha esdevingut l'escenari on s'hi reuneixen, reciten, beuen, divaguen i perden la “virginitat” escènica a l’hora de recitar. De tots ells, en Marc Romera, poeta i editor de Labreu, ens explica què significa el seu projecte editorial.

Però el món de la poesia no s’acaba en aquests escenaris. Més enllà hi trobem franctiradors, aventurers, exploradors solitaris que, malgrat la seva joventut, van fent vida i obra per moltes altres bandes. El poeta i assagista Lluís Calvo els coneix molt bé; per això li vam demanar que ens en parlés. Laia Noguera, David Caño, David Jiménez o Mireia Calafell són alguns dels autors que hi esbossa i situa en unes coordenades temàtiques i estilístiques. 

Malgrat tot, el món d’avui dia crema etapes a una velocitat exagerada. I tot i que aquesta renovació sorgeix als límits dels mapes oficials, on sempre és més difícil d'orientar-se, en aquests temps postmoderns on tot i tothom és en trànsit constant i les etapes se superposen a ritmes mai vistos, ja fa temps que aquestes iniciatives han passat d'un segon pla a capitalitzar l'atenció de crítics, lectors i creadors, amb una rapidesa i una intensitat tan gran que ara mateix fins i tot ja comencen a tenir els seus detractors i a esdevenir un referent que aviat caldrà superar. És el vell moviment d’acció i reacció que mou la literatura des de sempre. Però des que Internet ha entrat a les nostres vides, la velocitat d'aquest procés s’ha multiplicat de cop. Els creadors aspirants a ser llegits i escoltats tenen una nova via, de proporcions desconegudes i d’efectes que comencem a notar. I malgrat la multiplicació de quantitat i banalitat, no tot ha de ser negatiu: David Caño ha publicat el seu darrer llibre gràcies al micromecenatge de Verkami, Joan Todó o Marc Romera ens enriqueixen més les lectures amb els seus blogs, i Daniel Ruiz-Trillo ja fa temps que va organitzar el web Versos.cat, guanyador el 2012 del Premi Lletra a la millor iniciativa literària en català d’Internet. Li hem demanat que ens ho expliqui al dossier.

Però tornem al començament: dèiem que els poetes s’aplegaven a l’(h)original per recitar, tal com havien fet en èpoques pretèrites els bards i trobadors. És una concepció diferent, però no pas barallada, amb una poesia de lectura més introspectiva, això sí, amb components ben diferents. En Josep Pedrals fins i tot ha arribat a col·laborar en projectes com En/Doll, on es barreja la poesia (verbal, torrencial, mutable) amb la música. Des de l’AJELC, l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, i sobretot el seu darrer president, en Jordi López Puig, defensen aquesta idea de poesia viva i vivaç, que guanya força en l’escenari. Ell també hi és present al dossier, per aclarir-nos-ho.

Finalment, no hem volgut oblidar que Quadern és una revista sabadellenca, que parteix de la nostra ciutat per estendre els seus tentacles cap a altres territoris per posar-nos-hi en contacte i per comunicar-nos-hi. De dins a fora, i de fora cap a dins. Des dels temps de Pere Quart que Sabadell ha aplegat una bona nòmina de poetes: Feliu Formosa, Francesc Garriga, Josep-Ramon Bach, Antoni Clapés, Roc Casagran, Anna Garcia Garay, els amics de Papers de Versàlia... Calia, però, anar més enllà, cartografiar les noves possibilitats, visualitzar algunes propostes que, malauradament, a dia d’avui encara no tenen gaire corporeïtat. Què passa a Sabadell amb la poesia? Per què, més enllà dels noms esmentats, no en coneixem de nous, com si no hi haguessin poetes sabadellencs joves? I a la vegada, com veuen els nous poetes la seva ciutat i aquesta situació? Vam demanar a quatre d’ells que ens en fessin cinc cèntims. Sergi Gros, Toni Quero i Víctor Mañosa són nascuts a Sabadell i hi segueixen residint. Sònia Moll és nascuda i resident a Barcelona, però de fa uns anys ha establert amb la nostra ciutat uns llaços molt interessants de conèixer, i que ens permeten veure la nostra ciutat i la nostra literatura des d’un punt de vista més objectiu.

Vull concloure aquestes reflexions amb l’agraïment més gran cap a tots aquells i aquelles que hi han col·laborat, de forma desinteressada i oferint-nos uns textos de gran valor literari. Fan de molt bon llegir, i ens expliquen moltes coses. I també s’hi entreveu la seva forma personal d’entendre la poesia i la vida.

Comentaris