24.6.12

"Assassins de margarides", d'Anna Garcia Garay


Amb delicadesa, bon gust i imatges suggerents. Així afronta la sabadellenca Anna Garcia Garay (que regenta el bloc an--><--na) aquest poemari que tracta sobre l’amor i les seves problemàtiques, tema de gran dificultat pel que té de lloc poètic massa sovintejat, i se’n surt amb el Premi Joan Llacuna 2011 i l’estrena en paper a la col·lecció de poesia Viena Edicions.

Un gest tan innocent i naïf com arrencar els pètals de les margarides per esbrinar el destí amorós li serveix per dur-la pels camins més dessaborits de les relacions personals, del “M’estima” de la primera meitat del llibre al “No m’estima” de la segona. I tanmateix, des de bon començament hi ha una recança que el recorre, des d’admetre que “tots,/en algun moment de la nostra vida,/hem estat assassins de margarides” pel desig de ser estimats. El problema és que, una vegada superades les nits en què “ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam/d’abraçar-nos el cos inquiet/rere el color vermell viu de festius i diumenges” comencen les dificultats: la primera, l’acceptació i l’adequació a “Ell mai no ho faria”: “Adopta’m els costums, les aficions,/les dèries i manies;/els gintònics, els dies laborables,/els que es vesteixen de festa/i totes les fotografies./Saps del cert que jo sí que ho faria.” I així arribem a les primeres topades a “Certificat de garantia”: “Fem malbé l’embolcall/d’aquest amor acabat d’encetar./No hi ha promeses,/ni canvis ni devolucions./Ni certificat de garantia.”

A partir d’aquí ens introduïm dins la segona meitat, “No m’estima”, on el “nosaltres” es veu substituït per un “jo” reflexiu dins la tenebra de la confusió que li ha proporcionat la fallida vivència emocional. I aquí tenim tot un ventall d’emocions: la tristesa (“Em plou a dins”), el desengany (“Que em tornin els diners dels envasos/de totes les hores que hem begut,/ a galet,/mentre fèiem veure que ens estimàvem”), la pèrdua (“L’amor antic és un vi ara esbravat,/ el paradís perdut en una partida de cartes”). I al final de tot, només hi trobem “Vençedors i vençuts”: la victòria sempre és descrita pels guanyadors, que així silencien la veu dels vençuts, oblidats, però de tant en tant reben la indulgència del temps, que “ens torna l’orgull de saber-nos valents/en tots els camps de batalla”.

Senzill i breu, però amb la punxa esmolada, Assassins de margarides és una lúcida aproximació al desamor i les seves conseqüències doloroses, i un bon inici editorial per a l’obra poètica de l’Anna Garcia Garay.

4 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la crítica, David :)

    ResponElimina
  2. De res, Anna, m'ha agradat descobrir la teva poesia!

    ResponElimina
  3. Me n'alegro! Al novembre amenaço amb tornar amb més poesia sota el braç :)

    ResponElimina
  4. Al meu bloc hi ha un humil premi pel teu, però sàpigues que reconec el teu com un dels meus Liebster Blog.
    Ho pots llegir a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224884 Als enllaços veuràs en què consisteix. Si ho vols pots continuar amb el mem o no, ets ben lliure de fer-ho com vulguis.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.