5.3.12

Monstres



No ho vaig poder evitar. Pocs dies després d’acabar de llegir La crida de Cthulhu, vaig treure el cap per la web de Laertes i encarregar els altres dos títols que tenen editats de H.P. Lovecraft, L’ombra sobre Innsmouth i A les muntanyes de la follia. Tenen uns preus molt assequibles, ho reps aviat i a més em van obsequiar amb un altre exemplar. Què més voleu? Trobo que aquest pot ser un bon camí per a les petites editorials, cuidant el contacte amb el client gràcies a les noves tecnologies i la missatgeria. Em sap greu pels meus amics llibreters, perquè el seu ofici és ben bonic i ajuda molta gent, però em considero massa autosuficient pel que fa a la selecció de lectures, fins i tot una mica grollerament.
Doncs bé: si voleu saber d’on va treure Albert Sànchez Piñol la idea dels granotots de La pell freda cal que llegiu L’ombra sobre Innsmouth, tan inquietant com altres relats breus de Lovecraft i amb moments inspirats, però que en d’altres demana un sobreesforç a la credibilitat del lector, ja que cap a la meitat de l’obra l’autor de Providence sacrifica la subtilesa d’altres ocasions per textos molt més evidents, que reforcen però la part llegendària de la seva obra, aquella sobre la qual se sostenen els anomenats “mites de Cthulhu”. Una vegada superat el xoc també es gaudeix quan t’adones que, amb el background de què disposes, t’estàs endinsant en el coneixement d’una mena de bestiari fantàstic, com si formessis part d’una de les lògies secretes que poblen el comtat de Nova Anglaterra. 

D’altres monstres més reals, però, em tenen ara mateix l’atenció presa. I com tantes altres vegades m’ha succeït, la realitat ha conspirat per onejar cap a la meva consciència de forma absurda i imprevisible. Estic llegint la sensació de les lletres gal·les, HHhH de Laurent Binet, i ja us aviso que enganxa de mala manera. Es tracta de la narració d’una obsessió doble: la de l’autor pel tema que hi tracta i la dels protagonistes. M’explico: Binet ens posa en situació, ens diu que és historiador i que hi ha un capítol de l’Alemanya nazi que de sempre l'ha tingut intigrat, l’atemptat de Reindhard Heydrich a Praga l’any 1942. Tan intrigat que en plantejar-se l’escriptura d’un llibre que relati aquest capítol, l’interès es converteix en obsessió, els mesos en anys i el llibre en una part cada vegada més vampírica de la seva realitat. D’altra banda, Binet ens explica l’obsessió de dos resistents txecoslovacs per acabar amb la vida del que va ser anomenat “el botxí de Praga” o “la bèstia rossa”, un dels homes més intel·ligents, implacables i eficaços de la cúpula de Hitler.

Doncs bé: vaig començar el llibre dos dies després d’escriure “Totalitarismes”, empès per la temàtica i pel fet que el tenia soterrat entre altres lectures pendents des del Nadal, quan me’l van regalar. El mateix dia que el vaig començar vam veure Malditos bastardos, l’epopeia satiricobarroquista, excessiva i irreverent, de Quentin Tarantino sobre la Segona Guerra Mundial, on l’oficial nazi Hans Landa, el “caçajueus”, es refereix a Heydrich i el seu malnom, “el botxí de Praga”. I fa uns dies, a la2, cap a quarts de dotze i de pura casualitat, vaig ensopegar amb el documental Cazadores de nazis, on hi explicaven i hi representaven... l’atemptat contra Heydrich! Suposo que l’emissió respon a l’interès pel llibre de Binet, o potser als setanta anys que es compleixen de l’efemèride, però em va fer una certa basarda barrejada amb l’entusiasme d’ampliar l’horitzó del paper.

Els monstres, siguin reals o fantàstics, ho són perquè mai aconseguim desempallegar-nos-en, perquè malgrat ser ben lluny segueixen apareixent quan menys ens ho esperem.

3 comentaris:

  1. Darrerament estàs "en plan" fantàstic eh! molt bé, molt bé!

    ResponElimina
  2. Sí Víctor, és cert! Sempre he estat un lector escindit entre la fantasia i la realitat, i vaig picossant de l'una i de l'altra... encara que darrerament la balança és més favorable a la primera!

    ResponElimina
  3. Un gran autor, Lovecraft. A mi també m'entusiasma el gènere fantàstic, tot i que li dedico menys temps lector del que caldria.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.