24.1.12

Alguns consells de TS Eliot


Aquests dies alenteixo la navegació per Moby Dick en benefici de dues lectures noves, que s'encavalquen segons el temps de què disposi, del lloc on em trobi, i de tants altres factors que no vénen al cas. D'una banda, els contes de terror còsmic d'HP Lovecraft, La crida de Cthulhu, editats per Laertes, i de l'altre un llibre que s'està convertint en Bíblia, seguint aquell fanatisme una mica infantil i badoc que em fa defallir i desfer-me davant de determinats llibres, amb els quals connecto ideològicament des del primer moment, talment el món se m'obrís per primera vegada i només per a mi. Es tracta de Sobre poetes i poesia, de TS Eliot, on el bard nord-americà d'adopció british desgrana la seva sapiència, bon gust i raonament per donar-nos les pistes que ens duguin a una concepció moderna de la crítica, que subscric absolutament. Els articles "La funció social de la poesia" com "Què és la poesia menor?" esbossen un judici lector trencador amb l'academicisme, basat en el deler per la lectura i en la idea que no tot és pas bo, però tampoc hem de creure que la majoria de la producció és dolenta. Cal analitzar l'obra per si mateixa, a partir de comprovar si l'autor/a ha acomplert amb els objectius plantejats, deslliurada de qualsevol canon o prejudici, i establir si és vàlida o no amb una mesura més adequada. En altres paraules, cal rebutjar l'estripament (que des d'aquí he combatut des del principi) justificat només pel fet de no trobar-nos davant un nou Shakespeare, Riba o Pla. D'aquests n'han de sortir, i ja en sortiran, però dels altres també n'hi ha d'haver, han de tenir el seu públic i la seva difusió. Com que no vull ocupar més espai per desenvolupar els seus arguments, us convido a llegir-lo tot destriant-ne algunes idees:

"De la mateixa manera que tothom ha de tenir els seus gustos personals per alguna poesia que als altres no els semba bona, sospito que tothom ha de tenir un prejudici contra l'obra d'un o més poetes que es reconeixen com a grans."

"...hi ha molts finestrals en poesia que no són màgics i que no donen damunt dels penya-segats, però que igualment són bones finestres."

"...amb els nostres contemporanis no hauríem d'estar tan ocupats preguntant si són grans o no; ens hauríem de limitar a les preguntes: Són autèntics? i deixar la qüestió de si són grans o no per a l'únic tribunal que ho pot decidir: el temps." 

"A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments."

"Aquesta és la diferència entre l'escriptor que és simplement excentric o boig i el poeta genuí. El primer pot tenir sentiments que són únics, però que no poden ser compartits i són, per tant, inútils; el darrer descobreix noves variacions de sensibilitat de les quals els altres es poden apropiar. I en expressar-les desenvolupa i enriqueix la seva llengua."
Sobre l'estrofa: "Queda desacreditada quan només la fan servir escriptors que, com que no tenen cap impuls interior per a la forma, recorren a fer rajar el seu sentiment líquid dins un motllo prefabricat que esperen en va que es fixarà. En un sonet perfecte, el que s'admirta no és l'habilitat de l'autor per adaptar-se a l'esquema, sinó l'habilitat i el poder amb els quals fa que l'esquema s'adeqüi al que vol dir."

"Només un poeta dolent, però, donaria la benvinguda al vers lliure com un alliberament de la forma. (...) El poema és abans que la forma, en el sentit que una forma neix de l'intent d'algú de dir alguna cosa; igual que un sistema de prosòdia és només una formulació de les identitats en els ritmes d'una successió de poetes influïts els uns pels altres."
"Hauríeu de dir amb desafiament: aquest poeta potser no és molt important, però la seva obra és bona per a mi."
"No hi ha cap reputació poètica que estigui sempre al mateix lloc: és un mercat de valors en fluctuació constant."

"Jo mateix ja ho trobo prou difícil: ja que quan es llegeix un poeta nou amb la intenció declarada de prendre una decisió, aquesta intenció pot interferir en la consciència del que se sent i enterbolir-la. És difícil fer-se al mateix temps les preguntes És bo, m'agradi o no? i M'agrada? Sovint trobo que la millor prova és si alguna frase o imatge o vers d'un nou poema em ve al cap sense proposar-m'ho. (...) el sentiment no és un judici de grandesa o importància: és la consciència d'autenticitat."

1 comentari:

  1. Aquest apunt em referma la idea que no hem d'obssessionar-nos en el cànon literari que alguns com Harold Bloom volen establir com una veritat absoluta. Tens raó, a més de Shakespares, Ribes, etc. també han de sortir veus noves i diferents que tinguin el seu públic i també la seva difusió.

    Bon apunt!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.