Suplements (ferro literari)




El suplement vigoritza i esmena mancances en el creixement; per això és important que una llengua i una literatura disposin de tants d’aquests com sigui possible. Fins fa poc el diari Avui era l’únic que oferia un suplement de Cultura, dirigit per David Castillo, però una sèrie d’esdeveniments han canviat la fesomia del panorama. La irrupció del diari Ara, malgrat que al principi no tingués la previsió de dedicar una secció fixa al tema, feia suposar que sacsejaria una mica l’oferta fins ara anecdòtica. I no era una idea errada, perquè d’ençà el nou curs els dimecres disposem de la secció “ara llegim”, vuit pàgines molt ben aprofitades on trobem crítiques d’alçada, amb una oferta que no renuncia a la producció pròpia, però que aporta una selecció de títols i de temàtiques molt contemporànies, en la línia del Cultura de Castillo. M’agraden molt més els crítics (Xavier Pla, Jordi Nopca, Andreu Gomila o Damià Alou, tot i que la nòmina sembla flexible i ampliable) que no pas els columnistes (amb l’Eva Piquer reproduint un format que ja va assajar a l’Avui), però la impressió general és bona. Malgrat tot, no pot evitar traure’s del damunt aquesta estructura ja vista anteriorment, i que sembla que aquesta mena de publicacions no poden deixar enrere.
En canvi, els moviments que han vingut des de l’actual El Punt Avui no anunciaven res de bo. A mitjan setembre ja no vam tenir notícia de la seva publicació, com passava cada any després de les vacances. Un subscriptor em va comentar que la idea era traspassar Cultura al diumenge, dins la revista Presència. Vaig pensar que, si aconseguien que no restés diluït, podia ser un molt bon pas, tant pel fet de formar part d’una publicació independent del diari, com per la qualitat de la presentació (color, paper de certa qualitat...). Però, ai las!, anava errat. La nova secció de llibres de El Punt Avui són quatre pàgines de no res, amb molta ressenya (d’aquella que es llegeix al darrere del llibre, i on han anat a parar els títols de poesia), poques crítiques i una sensació d’empobriment, de pèrdua d’espai, de ganes de passar de llarg i d’omplir pàgines. Fins i tot la “Tria personal” de Serra d’or (que compta amb excel·lents firmes habituals com Josep Maria Ripoll, Vicenç Llorca o Joan-Josep Isern), malgrat només tenir tres pàgines, té més interès i profunditat. Lamento molt que les reestructuracions del diari, abocat a una situació econòmica terrible des de fa molt de temps, hagi acabat amb un suplement que tenia una gran personalitat i la bona feina de molta gent al darrere.   
Ja sé que la crisi és molt severa i que el mercat (el punyetero mercat) no permet gaires marges, però fa molt que m’ho pregunto: quan serà possible la posada en marxa d’una revista sobre literatura en català i des del català, concreta i universal, mensual o bimensual, de prestigi i de referència? Jo ho veig com el darrer pas cap a l’adultesa de la nostra llengua i la nostra producció literària. Un darrer pas que, paradoxalment, ara veig més lluny que mai, com si caminéssim cap enrere, amb la recança de retrocedir i la por d’entrebancar-nos pel fet de no veure-hi.

Post Scriptum: l'amic Juli Capilla em comenta que la revista Caràcters, feta des de València i en la qual hi he col·laborat en força ocasions, fa aquesta feina de revista de qualitat i alhora referent crític. I és veritat, no voldria pas menysprear la tasca que duen a terme. Però també m'hi he referit sempre amb una mica de recança al fet que la capçalera valenciana disposi de poca difusió, de poc ressò. Aquest és, al meu entendre, l'únic element que fa que no ocupi una posició central i referencial en el món literari català. Tampoc estic dient que necessitem un Qué leer (Déu me'n guard!), però sí potser un Quimera, conegut i prestigiat entre tots els actors que formen part de l'obra. Juli, amics valencians: no entengueu pas el meu oblit com un menyspreu cap a la tasca que feu, sinó com la constatació que el vostre projecte no té prou braços per arribar a ocupar tot l'àmbit. Aprofito l'ocasió per felicitar Bromera pels 25 anys d'existència.

Comentaris

  1. Amic David,

    Caràcters és trimestral (surten 4 números l'any) i fa aquest paper de crítica i difusió de la producció literària catalana -o aspira a fer-lo. I fet des de València. Tu mateix hi has col·laborat, si no recorde malament.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Juli, acabo d'afegir un Post scriptum a l'article on responc els teus raonaments ben fonamentats. Perdona si el meu comentari comporta un gest d'oblit o menyspreu pel projecte de "Caràcters", una conseqüència que en cap moment he volgut provocar. Des del llunÀtic he valorat sempre la vostra tasca, però en aquesta ocasió he volgut parlar de la manca d'una capçalera amb una repercussió major, molt més central. Lamentablement, "Caràcters" o "Pèl capel" només són conegudes i preuades per una part de la gent que formem els autors i lectors de la llengua catalana. És en aquest sentit que m'hi he referit, a la manca d'una publicació àmpliament coneguda i referenciada. En tot cas, esperem que "Caràcters" vagi creixent i ocupant aquest espai central. O potser m'equivoco, vés a saber, i és molt millor disposar de moltes i variades veus, que assegurin una polifonia i una riquesa de mirades.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada