La crítica segons Handke


I aquest brunzit ell el sentia sobretot en la pàgina de "cultura", on no es podia parlar gairebé de res sense donar-ne una opinió. De vegades havia experimentat que la crítica també era un art per si mateixa -el trobar un eix que tractés amb equitat el seu objecte, que també es podria anomenar "visió", i el desenvolupament escrupolós d'aquesta visió, de la mateixa manera que en qualsevol altra obra-; però la regla d'or de planes com aquestes era, en el millor dels casos, l'esquema ben farcit, o, en el pitjor, un joc fals on l'interès per la qüestió havia cedit ràpidament davant de segones intencions que es veien a venir; on, en lloc de fer crítica, es feia política de cantonades.
(...) Mai més prendria part en aquell cercle fet de classificacions i judicis que consistien gairebé exclusivament en el joc dels uns contra els altres. Amb els anys prou que es va sentir satisfet d'haver-ne restat fora i haver seguit endavant amb el seu propi esforç i no a costa dels veïns. Un fàstic elemental l'escometia amb la simple idea d'entrar novament en el cercle o en els cercles petits que s'anaven distanciant. És clar que mai no en podria fugir del tot, perquè també avui, tan llunyana en el temps la seva promesa, li cridà com abans l'atenció un mot que de primer havia pres pel seu nom. Però, a diferència d'aleshores, se sentí alleujat en adonar-se del seu error. Trobant-se segur, girà els fulls fins ensopegar amb la secció local, on aconseguí de seguir atentament cada una de les notícies.

Peter Handke, Tarda d'un escriptor
Traducció de Judith Vilar
Edicions de La Magrana/Edicions 62, 1991 

Comentaris