Literatura estel·lar


Escindit entre el Cel i l’Infern, encara que només sigui literàriament. D’una banda, em submergeixo en el cor de les tenebres de la mà de Dante Alighieri, el seu acompanyant Virgili i l’excels traductor, erudit i escriptor Joan Francesc Mira, qui no només ens ha donat una tremenda trilogia de novel·les (Els treballs perduts, Purgatori i El professor d’història, que he de rellegir de seguida que pugui), sinó que fa deu anys ens va regalar una versió nova de la Divina comèdia, equipada amb un reguitzell de notes a peu de pàgina i de comentaris fantàstic, que multiplica amb escreix la comprensió i el gaudi del text. Ara mateix estic amb l’Infern, editat en un volum independent a labutxaca. De l’altra banda, fa un temps que se m’ha desvetllat la fascinació per conèixer els secrets de l’Univers. Ara que ja som a l’estiu, les nits sense lluna i sense núvols trec el telescopi a la terrassa (visc en un tercer pis força alt però no us penseu, el telescopi és dels més bàsics, una joguina) i escruto les estrelles mentre la gent dorm, la temperatura s’assuaveix i ve de gust allitar-se tard. Reconec que les ciències no eren pas el meu fort a l’institut, ans el contrari, i me’n vaig allunyar de seguida, com qui fuig del dimoni. I ara, que m’ha donat per llegir llibres de divulgació sobre el tema, m’adono que va ser un gran error: com passa amb les lletres, l’estudi bàsic de les disciplines més àrides (en aquest cas, física i química) ens ajuda més tard a encaixar millor les peces de la nostra comprensió: són els fonaments amb què bastim comprensions més elevades. Tanmateix, mai és tard per a res...


L’estiu passat, sense anar més lluny, em va agafar una fal·lera pel tema. A causa de les meves mancances, vaig decidir començar pels audiovisuals recuperant una sèrie mítica de la meva infantesa, Cosmos de Carl Sagan, avui dia superat, però que posa les bases per a l'enteniment epidèrmic de la disciplina astronòmica. De seguida em vaig veure amb cor d'acostar-me a Stephen Hawking, els seus vídeos (El Universo de Stephen Hawking) i el llibre d'assajos Agujeros negros y pequeños universos y otros ensayos, que us recomano per l'amenitat de molts dels seus passatges, així com l'habilitat de l'anglès per transmetre conceptes ben complexos com la relativitat, els quàsars, l'origen de l'Univers o els conceptes físics i químics que el governen.

Enguany, però, he descobert una obra excel·lent, publicada fa poc a labutxaca: La història més bella del món. Partint del format d’entrevista, els científics Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet reflexionen sobre l’Univers, la vida a la Terra i l’evolució de l’ésser humà en tres blocs ben definits. Origen, evolució i formulació d’algunes teories sobre el futur fascinen per l’amplitud del coneixement de què disposem, i sempre explicat de manera planera. Us el recomano encaridament per la simplicitat divulgativa amb què està redactat, ideal per a llecs en la matèria, com un servidor.

En canvi, Antes del principio, de Martin Rees, és una obra densa, complexa, però que duu més enllà els coneixements establerts per les obres fins aquí esmentades. Una vegada s’ha superat la por a l'astronomia i es comprenen a grans trets els elements bàsics de què parteixen les investigacions dels astrofísics (la formulació química de l’Univers, els conceptes físics bàsics que el regeixen, l’enteniment de la relativitat o la física quàntica), hom pot deixar-se dur per una sèrie d’elaboradíssims arguments, que ens condueixen a un munt de teories refutades, conceptes encara vigents i formulacions atrevides i encara en vies de demostració, com ara la idea de l'autor sobre els multiuniversos (el nostre Univers no seria res més que una partícula dins un altre univers que l'encabria, i així successivament).

Comentaris