26.6.11

"Minotaure. Una balada"


Aspra i indomable, desmitificadora i reformuladora, aquesta prosa poètica editada el 1985 i ara presentada per labreu edicions esdevé una fita culminant en l’obra del suís Friedrich Dürrenmatt. Des dels seus orígens com a creador, el laberint fou un element central en els interessos que guiaven la seva obra, fins al punt que ha esdevingut un defensor de la concepció temàtica d’un autor i no pas cronològica: és a dir, que l’evolució creadora es perfila a través d’uns temes centrals que es van repetint al llarg de tota l'obra, i no pas d’una evolució en el temps. I ho diu perquè en el seu cas, Minotaure. Una balada és a la vegada culminació i síntesi d’una visió molt personal del món, que té en el laberint la metàfora perfecta per definir la vivència de l’ésser humà dins la societat contemporània: la d’un ésser perdut enmig d’un món incomprensible i inextricable.


Minotaure, fill de Pasífae i d’un brau, monstre meitat animal i meitat humà, és aquí la víctima, no pas el botxí: un dels grans encerts de l’obra és transmetre’ns el desconcert de la bèstia davant el món que l’envolta. Així, el crescendo narratiu ens duu des del reflex als miralls del laberint de la seva figura, fins a l’aparició dels éssers humans i el descobriment per part del Minotaure d’una sèrie de coneixements abstractes més enllà de les seves intuïcions animals, entre elles l’alteritat. És esfereïdor adonar-se de com va evolucionant la seva comprensió, com, des d’una mena d’estultícia animal, el Minotaure descobreix el reflex de si mateix (és a dir, pren consciència de la seva personalitat), i descobreix l’existència d’altres criatures. I aquesta estultícia és finalment superada per la comprensió del mal, encarnat no pas per ell, sinó per la perfídia humana de tots aquells que entren al laberint per matar-lo. Tanmateix, serà massa tard, perquè Teseu i Ariadna arriben al darrer acte per posar punt i final a tan breu, violenta i limitada existència.


Una violencia inherent i explíctia recorre tota l'obra, que esdevé de vegades exasperant per la narrativa senzilla i esquemàtica amb què transcorre l'evolució del Minotaure. Una obra brutal, sorprenent, inaudita, estremidora, desvetllada per labreu edicions en la seva col·lecció "Alabatre", que no només ens presenta les veus més fresques de la nostra poesia, sinó que de tant en tant ens regala autors contemporanis, veus singulars poc conegudes al nostre país.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.