"Marina"


Tot i algunes crítiques que li van ploure amb la novel·la Rodalies (2004) –una, en concret, de molt malintencionada i al meu entendre exagerada–, sempre he pensat que en Toni Sala és un bon narrador, amb facilitat per a la descripció de paisatges i per a la creació d’una atmosfera atonal i desencisada, que transmet a la perfecció els trets del món urbà postindustrial i els sentiments dels seus personatges. Tanmateix, és veritat que malgrat una trajectòria variada (dues novel·les, tres llibres inclassificables de cròniques i autobiografia, un llibre de relats) potser li mancava una obra amb força que reafirmés les millors possibilitats de la seva prosa. Crec que amb Marina ha arribat l’ocasió. Com la resta de la seva obra, aquesta nova novel·la hi comparteix una sèrie de trets identificables: brevetat i economia lingüística malgrat la concentració elevada del text, un protagonista abocat a l’abisme vital, paisatges decadents (tot i no ser-ne els principals, com ja veurem), excusa narrativa mínima...

Ara bé, Marina presenta alguns elements nous remarcables per a en Sala. D’entrada, està ambientada al seu poble natal, Sant Feliu de Guíxols, pocs dies abans de la celebració del Sant Joan. El paisatge de la Costa Brava esdevé aclaparador, i li permet fer unes descripcions acolorides i imaginatives, de les millors que li he llegit mai, en el moment del màxim zenit de la història i de la vivència del personatge principal: “Els núvols passaven i movien els penya-segats de granit. Els precipicis tenien pell, galtes seques ratllades pels anys, boques verticals, llavis prims, nassos i ulls que un dia es despertarien com es despertarien un dia mar endins les closques mig submergides dels illots dels Secaïns i les Balelles. (...) Un pop amagat a la roca ens mirava amb un ull. Va desplegar una aranya de carn, va deixar anar un raig de tinta i els grumolls negres van quedar suspesos com lletres i paraules submarines. Era el paràgraf que havia d’endur-se’n la Gabri”. Tot esdevé susceptible de ser descrit a través dels colors i les metàfores, i el treball que fa Sala en aquest sentit no només respon a la imaginació desfermada com abans mai li havia llegit, també ho és pel coneixement de la tradició literària catalana: “La cala era un forat amb parets de granit, una piscina d’aigua viva i un safareig de mercuri. Era la pila baptismal que Ruyra va descriure i que jo feia llegir als alumnes”. Sala no amaga que Joaquim Ruyra, Víctor Català (Caterina Albert) i Josep Pla són els seus referents quant a prosa descriptiva.

Vejam ara, però, el fil argumental. En Toni és un professor de llengua catalana amb ànsies suïcides, abocat a una vida de maduresa apàtica i esfilagarsada, que abandona la dona i el fill per passar uns dies a la seva població natal, Sant Feliu de Guíxols. La seva estada, però, li farà reviure el passat, sobretot l’època de l’adolescència, quan va decidir marxar-ne i obrir-se pas en un altre indret amb més oportunitats. Tanmateix, enrere hi deixava una jove de qui s’havia enamorat, l’Imma Carenar, i a qui ni tan sols havia estat capaç d’acostar-se. El fet és que en aquest retorn se la retroba, però també a l’exmarit d’aquesta, l’Oriol Torres, un cantant d’havaneres borratxo i violent. El triangle que mantenen és el motor que mou la història: obsedit per superar el seu passat, però a la vegada magnetitzat per l’Imma, perseguida pel seu exmarit, en Toni els segueix, hi parla, ens mostra les dues cares de la mateixa vivència, un fracàs matrimonial sorgit d’un fracàs d’adolescència. Sant Feliu de Guíxols se’ns mostra com un teló de fons malèvol, un cul de món on els joves poden aconseguir ben poca cosa: uns quants calés a l’estiu gràcies al turisme per fugir d’allí o passar l’hivern, la pitjor època de l’any per l’apatia i la mort que suposa el poble costaner.

Paral·lelament, en Toni coneix una adolescent alemanya amb la qual comença a intimar. Hi ha en aquesta relació una doble lectura: per una banda, la Gabri simbolitza l’adolescent que va ser l’Imma i que en Toni no va poder aconseguir; de l’altra, és la "Lolita" que fa embadalir l’home madur en crisi, incapaç de prendre les regnes de la seva vida i que es deixa dur per l’epidermis delerosa de la sensualitat. La Gabri es converteix en una mena de catalitzador de la història, que després de diverses anades i vingudes sense suc ni bruc argumentatiu, però que ens permeten bussejar per l’interior dels quatre protagonistes, s’accelera en el tram final fins que en Toni resol tres problemes d’un sol tret: l’Imma podrà viure més tranquil·la, la Gabri cedeix de bon grat als precs d’en Toni i viu una experiència de maduresa i en Toni decidirà tornar a la seva vida quotidiana sense assumptes pendents. I de fons, mentrestant, la “marina” que ens va pintant en Toni Sala, referència clara a Marines i boscatges de Ruyra, aquesta Costa Brava de les cales, dels mil colors, però també de les urbanitzacions, dels hotels abandonats, d’una certa decrepitud física i moral.

Comentaris

  1. Doncs tot i que reconec un llenguatge concís i precís en Sala, d'economia d'escala, diria; i unes descripcions paisatgístiques d'aire postplanià, la novel.la no em va enganxar. Em va angoixar més "Rodalies". I em va enganxar més la seva crònica de professor de secundària. Però és una bona novel.la, innegable. Bon any i bon post!

    ResponElimina
  2. David Madueño Sentís3:33 p. m.

    Gràcies, Veí. Home, sí que potser Rodalies era més angoixant, però jo no crec que sigui tan bona com aquesta (de fet, era força fluixeta, tot i que no mereixia les crítiques tan brutals que va rebre). Potser sí que en Toni excel·leix com a narrador més en els llibres de cròniques i els articles que no pas en les novel·les, però això seria llarg de discutir... Gràcies per passar-te!

    ResponElimina
  3. Molt bon material. M'he permès la llibertat (i el luxe) de citar-te al blog dels bibliotecaris gironins que fem clubs de lectura:

    http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2010/12/15/toni-sala-a-santa-cristina-daro

    Gràcies!

    ResponElimina
  4. Llibres i companyia: moltes gràcies, ets molt amable, em fa il·lusió que trobeu útil la meva lectura. Espero que la conversa amb en Toni Sala fos profitosa. Bon any i bones lectures!

    ResponElimina
  5. Hola, estic preparant una ressenya de Marina i voldria saber si puc aprofitar la teva, citant-la i, així poder completar la meva. Gràcies.
    Fins aviat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada