Versos al Royal de Figueres


Des de l'època de les coves, els éssers humans som animals socials, necessitem l'aplec per poder aixecar-nos i enlairar-nos. Una altra cosa és que després apareguin les lluites tribals per imposar l'opinió o el control, però aquesta és la pitjor versió de la nostra naturalesa, i de vegades resulta un mal menor necessari.
Des de fa mesos pertanyo a una agrupació de poetes anomenada versos.cat, que expandim les nostres obres a través d'Internet i en els recitals que anem organitzant pel nostre país. Pel poc que ens coneixem, els versos han anat estrenyent els llaços, i l'heterogènia de les nostres propostes ha ajudat a fer brillar les nostres individualitats, que no desentonen dins d'un nivell qualitatiu alt, per les valoracions que ens han anat arribant. El passat dilluns 6 de desembre tocava Figueres, al Cafè Bar Royal de la Rambla, un escenari mític per on han passat personatges il·lustres com Dalí, Pla o Fages de Climent. Aquesta és una petita crònica de l'acte.
18.30- Arribem al Royal amb força temps, per por de no fer salat, ja que venim des de la Garrotxa i mai se sap com estan es carreteres, i menys en ple pont festiu. La Rambla de Figueres ens mostra un ambient festiu i populós, amb fires i gent passejant amunt i avall, ocupant els cafès i forns d'última generació, immaculats i moderns fins a la nàusea. En canvi, el Cafè Royal és buit quan hi arribem. L'aspecte tronat d'un local tan emblemàtic espanta certes persones, però nosaltres confiem que els versos acabaran arrossegant una munió de fidels que vulguin tornar a sentir el Royal ple de paraules.
19.00- Comencen a arribar alguns dels components de versos.cat. Els primers són els amfitrions, en Quim Martínez i la Sílvia Casamort, que vaig conèixer al recital de Terrassa (als Amics de les Arts) de fa uns mesos. Ja duen el micròfon que farem servir perquè se'ns senti millor. Més tard arriben en grup en Dani Ruiz-Trillo, pare de la criatura (vull dir del grup i de l'activitat poètica), la Teresa Bosch, en Raimon Gil i la Sònia Serrabao, que vénen de Palamós. La darrera en arribar és la Carme Pagès. Els amos del bar han preparat una taula llarga al mig del local per encabir-nos, des d'on anirem recitant, un per un, tres de les nostres propostes en dues rondes.
19.35- Comencem amb cinc minuts de retard, però de mica en mica el degotall de versos va agafant embranzida. El local presenta un bon aforament; la gent pren begudes mentre ens escolta respectuosament o amb converses soterrades, per no trencar l'acte. De mica en mica, les veus es van individualitzant, i sorprenem amb la varietat de propostes: les originals "poetopeies" de la Sònia ("Rum-rum", "Clic", "Ziga-zaga"), un joc fonètic que amaga al darrera versos encesos i apassionats ("Les llàgrimes de la dama / són un clau rovellat. / No s'hi pot fer res: un clau / n'arrenca un altre"); la brevetat depurada d'en Dani, que reflecteix en els seus poemes l'aparent introversió personal, que en el fons té molt més a dir del que aparenta ("Jo també vull col·locar col·loquis / als prestatges de la retòrica"); la melangia esfereïda i esfereïdora d'en Raimon, que es vessa amb el riu desfermat de les coses per dir i no callar perquè fan massa mal (“Molt abans de la solitud de Kieslowski, / que és com la nostra solitud, d’un color / gris de suburbi i vodka, hi havia aquest / mateix paisatge d’ara”); la calidesa íntima i propera que desvetlla en la Teresa silencis, enfonsaments i mitges paraules (“El cap a dintre el puny / el puny que tanca el cor / o el cor que esclata en sang”); les dones ferides, però tan dignes, dels poemes d'en Quim, que agafen volada tan ben dits per la Sílvia (“I et parlo de que avui ja sóc feliç. / A que fot?"); les imatges delicades i inspiradores de la Carme, tan ben llustrades pels anys de versos escrits, madurats i premiats ( “i amb petons / de papallona, volem plegades / pel cel d’avui, que és blau i és franc, / i lliure de gropades...”).

Comentaris

  1. Quina preciosa descripció! Com es nota que ets un poeta! Una abraçada desde Palamós.
    (Valeria Araujo)

    ResponElimina
  2. David Madueño Sentís9:33 a. m.

    Moltes gràcies, Valèria, ets molt amable!

    ResponElimina
  3. Una bona ressenya del recital, David. Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada