Vassili Grossman


Han calgut dos anys perquè em decidís a reprendre (o, millor dit, a reiniciar, perquè ja no en recordava res) la lectura d'aquesta obra magna de més de mil pàgines que és Vida i destí, testimoni aclaparador de la Segona Guerra Mundial i de la vida i l'experiència del seu autor, l'escriptor i periodista uncraïnès Vassili Grossman (1905-1964). Les cent primeres pàgines ens situen en l'ull de l'uracà, l'any 1942, en quatre fronts simultanis: un camp de concentració nazi de presoners polítics, la defensa soviètica de Stalingrad, un guetto jueu ucraïnès i la vida quotidiana a Kazan d'un físic jueu i la seva família.
Val a dir que la complexitat i la profunditat que mostra l'obra són el fruit d'una vida tenallada per la situació paranoica que va haver d'afrontar Grossman a la convulsa Rússia comunista d'entreguerres, en la qual el control de Josef Stalin arribava fins a límits inhumans. En el cas de Grossman, va haver de delatar dos parents, va ser perseguit pel nazisme i l'estalinisme per la seva condició jueva, i va haver de signar un manifest que justificava l'extermini de dissidents del règim, unes experiències que, lligades a la seva activitat professional, que el va dur a viure la guerra com a enviat especial a Stalingrad, Polònia, Ucraïna i Moscou, suposen la gènesi d'aquest fresc anomenat Vida i destí.
Un dels protagonistes, el físic jueu Víktor Pàvlovitx Strum, es converteix en el seu alter ego, i a través d'ell concentra el desconcert, l'horror i la culpa que el van dur a plantejar-se la gènesi de l'obra. "Era evident que la física determinava el curs del segle XX... De la mateixa manera que, el 1942, Stalingrad determinava el curs de tots els fronts de la guerra mundial. Però Strum se sentia sotjat pels dubtes, pel patiment, per la desesperació." Resulta, doncs, horriblement irònic que, com ha compendiat abans l'autor, Strum és testimoni dels avenços més espectaculars en la història humana, la teoria de la relativitat i la teoria quàtica, que trenquen amb la concepció euclidiana de l'univers. I tanmateix, en un moment tan cabdal, la humanitat es deixa arrossegar pels totalitarismes i per l'horror. D'aquí el patiment i la desesperació de Strum i Grossman, que transcendeixen els fets pels quals se senten responsables (en el cas de Víktor, l'abandó de la seva mare a la seva sort, en el guetto ucraïnès).
Però la condició d'escriptor de Grossman també va patir amb el "segrest" de la seva obra el 1959 pels comissaris de Jruschev, que la van prohibir i fer desaparèixer. Miraculosament, una còpia va ser salvada en el darrer moment i va sortir de Rússia per ser publicada a França anys després de la mort de l'autor, corroborant no només la qualitat de la seva escriptura, sinó convertint-se en una experiència total d'un dels moments més importants de la història de la humanitat al segle XX.

Comentaris

  1. Una gran obra.

    T'aconsello també LA POR, d'en Chevallier, si no l'has llegida

    ResponElimina
  2. "Vida i destí" és descomunal. Camino cap a la feina, els auriculars amb mi, a la ràdio entrevisten a George Steiner si realment és la "Guerra i Pau" del segle XX i Steiner ni tan sols dubta per un moment. "Yes, indeed". MOLT ben vist que aquí el personatge cabdal és el físic. Un personatge anodí que ocil·la entra l'ostracisme i el reconeixement. Però principalment, el que és important aquí és el seu entorn, i la seva reacció, que sefveix per comprendre la docilitat de les masses envers a la pressió totalitària, una part d'allò que Hannah Arendt anomenà (per sempre més): la banalitat del mal.

    Salut David.

    ResponElimina
  3. Mireia: gràcies per la recomanació, m'ho apunto.
    Victor: gran comentari, esperaré a acabar-me'l per compartir amb tu (i amb d'altres passavolants del llunÀtic) més arguments.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada