"solsticis en minúscula"


Els internautes literaris coneixem la Laura Dalmau (el Masnou, 1970) pel seu blog, És l'hora d'hissar els somnis, des del qual difon el seu amor per la poesia. A més, des de fa anys desenvolupa una poètica pròpia, que li ha reportat diversos premis i l'aparició en algunes publicacions col·lectives (Erotisme som tu i jo, La catosfera literària, Volen versos), però no ha estat fins el 2010 que no ha vist la llum el seu primer llibre, solsticis en minúscula, a través del segell editorial Viena. Sense trair els seus conceptes poètics a l'hora d'escriure, que de fa anys es basen en l'exploració de l'erotisme i la sensualitat com a eines de descobriment i realització, Dalmau orquestra en el seu debut editorial un llibre conceptualitzat, pensat i treballat, que funciona a partir d'una estructura que imita les estacions de l'any, i que ens condueixen per quatre estats vitals bàsics: la contemplació, la vivència, la maduresa i la memòria.

Primavera: contemplació del desig obre la composició amb poemes abstrusos, que juguen amb l'ambigüitat, atansant-se als referents textuals, però tenint de fons la remor del desig com a motor de dues menes de creació, l'artística i la vital. Al poema "excés!" ja ens avança el to del fragment següent, on "empelto la clenxa nua / de vers exagerat (...) fins que la bellesa revesteixi / el marc." El títol del fragment següent, Estiu: afonia plàstica ja assenyala el repunt de la cruesa lèxica i temàtica, que es despulla de la voluntat ambigua del fragment anterior i relata amb més vivacitat l'aproximació al sexe, a la carn. La manca d'un contrast plàstic per culpa d'un excés de llum, de claredat, condueix al darrer poema, "zàping", "a l'engany d'una esperma fàcil, / sense carícies". Però arriba la Tardor: la força d'una arrel i Hivern: benèfic desordre, èpoques de més reflexió, que condueixen a una maduresa inevitable i a un canvi de temàtica: la maternitat, el record de la mare, la vivència de la malaltia, etc.

És evident que el cicle també es pot associar al desenvolupament vital de la persona. Però més enllà d'aquesta lectura interpretativa, el més interessant del debut literari de la Laura Dalmau és allò que Joan-Elies Adell esbossa al pròleg que l'acompanya: "encara avui es considera les dones com a objectes de desig que no pas subjectes que poden parlar del seu desig." Per sort, el debut de la Laura vol trencar aquest tòpic amb naturalitat i un bon grapat de poemes.

Comentaris

  1. David, gràcies per aquest engranatge poètic en "minúscula". S'obren finestres poètiques. Espero que ben aviat les compartim en un recital

    ResponElimina
  2. David i Laura, jo també he llegit els "Solsticis en minúscula" i m'han agradat ferm. Hi he trobat uns poemes càlids, enèrgics, que casen l'ànima i la pell; versos amb unes dècimes de febre que duen l'antipirètic incorporat. Una delícia. L'enhorabona.

    ResponElimina
  3. Gràcies Joan! Un poemari ple de minúscules poètiques.
    Fins ben aviat!

    ResponElimina
  4. Anònim4:16 p. m.

    No comparteixo punts de vista. Poesia atormentada i idees poc clares. No hi trobo sentiment.
    Salut!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada