"Relacions particulars"


Segueixo descobrint Josep Maria Espinàs a tongades. A Relacions particulars, editat el 2007, esbossa el retrat de sis escriptors (Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra) que l’autor, amb més o menys intensitat, va arribar a tractar personalment. Sense deixar de banda el “personatge” públic que tots ells van arrossegar durant la gran majoria dels seus anys de popularitat, moltes vegades constituït a partir de l’anecdotari, Espinàs aprofita les seves experiències per regalar-nos-en una lectura particular, que s’encari al mite, comprovi què hi ha de debò i de mentida, i en faci una relectura. I tot sense trair l’observació i la mesura, dos elements bàsics que sempre ha emprat a l’hora d’exposar per escrit totes les seves vivències i consideracions. En aquest sentit, és molt útil recordar les seves paraules a propòsit de Camilo José Cela, de qui li sorprèn la fabulació que acaba fent del viatge que van compartir pel Pirineu català (i que, en el cas d’Espinàs, va acabar donant Viatge al Pirineu de Lleida): “Dos escriptors no veuen mai el mateix, ni de la mateixa manera. (...) Però com ho havia vist cada u? Això, el com, és la diferència, és la interpretació, és la literatura”. Aquest com, en el cas d’Espinàs, respon als factors que ja hem assenyalat: l’observació i la vivència personals, les consideracions extretes d’aquests elements esmentats, el contrast d’aquests elements amb les consideracions prèvies (els prejudicis) i un atreviment raonable a fer-ne alguna teoria. Espinàs, que, com qualsevol altre autor, té els seus detractors, ha hagut de sentir-se retreure en molts casos la trivialitat de les seves propostes, fruit d’aquesta barreja de periodisme i dietari “literaturitzat” que esdevenen els seus relats i els seus articles. Tanmateix, crec que es tracta d’una desconsideració fonamentada en prejudicis. En tot cas, l’autor barceloní coneix les seves limitacions i es delimita a si mateix el radi d’abast. En comptes de posar-hi més mantega que pa, decideix orquestrar una interpretació personal d’aquesta realitat viscuda, distanciant-se'n quan cal a través de la ironia, a la vegada que n’extreu una certa poètica de la quotidianitat.


Un punt i a part mereix l’estil. A aquestes alçades, i amb més de cinquanta anys d’escriptura a les seves espatlles, Espinàs treballa amb una llengua estilitzada fins a l’extrem de rebutjar qualsevol destorb inintel·ligible, un estil depurat que flueix amb l’elegància intranscendent d’un rierol d’aigua cristal·lina. Llegir Espinàs és un plaer que es fa d’una tirada, amb el goig d’un català planer, fins esdevenir d’una normalitat aclaparadora, un detall en el seu esforç literari que l’ennobleix. Una llengua no només esdevé literària per l’ús excels i les troballes valuoses, sinó també per la naturalitat i la normalitat exhibida a través dels mitjans de comunicació més directes i prosaics. I en això, Espinàs n’és un dels mestres. Tanmateix, també aquest aspecte ha servit als detractors per jutjar-ne la trivialitat: els sembla que tanta eficiència passadora no pot deixar gaire pòsit en el lector.


La tria dels autors que fa Espinàs a l'hora de parlar-ne respon a la proximitat –la majoria els va conèixer arran del seu treball a la revista Destino-, però quan hom acaba de llegir Relacions particulars s’adona que també respon a un reconeixement de tots aquells escriptors que han deixat petja en la formació de l’estil literari de Josep Maria Espinàs. I, per acabar-ho de reblar, també respon a la voluntat d’establir un lligam profund entre vida i obra, el reflex de la manera de viure i de veure la vida amb la forma de reflectir-ho per escrit.

Comentaris

  1. Estic molt d’acord amb tot el que dius de l’Espinàs i de la seva eficàcia a l’hora d’escriure i emprar el llenguatge. A mi m’agrada la seva capacitat d’observació i de transmetre-la al paper i la serenor que transmet.
    L’anècdota del viatge al Pirineu de Lleida amb en Cela, li vaig escoltar de viva veu una vegada que va venir a Sabadell a presentar un llibre.
    Salut.

    ResponElimina
  2. He de reconèixer que l'he llegit poc l'Espinàs, me n'has fet ganes de "recuperar-lo"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada