Bella prosa


Quan estudiava a la universitat era un detractor de la lectura als trens. No entenia com amb tantes anades i vingudes de passatgers, amb tant de sotragueig, podien els lectors concentrar-se. Després, ja llicenciat, a causa d'unes ocupacions com a docent que m'obligaven a trasllats llargs, vaig anar agafant-ne l'hàbit, primer amb la lectura del periòdic, després provant el "sacrilegi" de llegir novel·les. La veritat és que hi vaig agafar traça i endrapava de bon matí i a la tornada per la tarda un bon grapat de pàgines, cosa que de passada beneficiava en els primers temps el llunÀtic i el meu bagatge personal, sense perdre'm res que pogués oferir-me una lectura reposada a casa.

Però els dos darrers anys el radi de la feina s'ha anat escurçant, i el temps de què disposo al vagó no m'engresca a encetar cap obra amb substància. En tot cas, he canviat el volum per la brevetat concentrada dels poemes, els contes, la prosa preciosista, que s'han convertit en el meu menú ferroviari actual. Xuan Bello és, en aquest sentit, un dels millors xefs: proses breus però intenses, d'una bellesa encalmada i profunda, dedicades a retornar-nos en petits pessics a un món primigeni (el país asturià que es va eclipsant sota el pes de la modernitat absurda i exterminadora) des del qual dirigir-se cap a una visió universal de la vida. La memòria i l'experiència són claus, i d'aquí els testimonis de familiars i coneguts, així com la citació de les lectures que l'han anat acompanyant. La neu i altres complements circumstancials, publicat per Adesiara i excel·lentment traduït per Jordi Rabentós, és la darrera entrega en català de les seves cròniques, en les quals s'hi troba aquest retorn a les arrels que, paradoxalment, ens ha d'ajudar a madurar. "Són les coses que té la vida: al final, més que viure-la, sembla que el que es necessita és acotar-la, envoltar-la d'una aura de malenconia. Per això ara, més que viatjar, el que proposo és el viatge reflex: l'única manera d'anar, de veritat, al lloc que volem."

Comentaris

  1. Justament me l'he acabat de llegir aquesta setmana i coincideixo amb la paraula "xef". Ja tinc a punt La història universal Paniceiros!

    ResponElimina
  2. gràcies per la recomanació, pel que dius s'adiu perfectament als meus gustos

    ResponElimina
  3. Bell apunt aquest, David!

    ResponElimina
  4. Un gran llibre, David, sí senyor! El vaig llegir abans de l’estiu i en vaig parlar [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/168484]. Amb aquest llibre m’ha passat el mateix que em va passar amb la ‘Història universal de Paniceiros’, que tot i el temps que ha passat encara em ronden pel cap. És una meravella la prosa del Xuan Bello. Marlene i Jesús, tant la 'Història universal de Paniceiros' com 'La neu i altres complements circumstancials' us agradaran.
    Salutacions a tots tres!

    ResponElimina
  5. Jesús: no ho deia a l'apunt, tot i que hi he agefit un enllaç al nom de l'autor, però la "Història universal de Paniceiros", també editada per Adesiara, és tan bona com "La neu...". Que gaudeixis de la lectura!
    Ricard: en Xuan és per tornar-hi de tant en tant, amb els xarrups de saviesa constant que ens ofereix a través dels seus escrits. A veure si Adesiara ens en oferereix algun volum més! Ja sé que és una tasca difícil la seva, però per demanar...

    ResponElimina
  6. Per demanar que no quedi: Estaria bé que també s'edités la seva poesia, en asturià i català a poder ser.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada