Memòria d'en David Vilaseca


La nostra petja esdevé tan feble que si la memòria humana no la considera prou rellevant, es perd com un gra de sorra dins l’enorme univers humà. És per això que els amics de l’escriptor i catedràtic de la Universitat de Londres David Vilaseca li han organitzat un homenatge per recordar-ne la seva obra. Malgrat la seva joventut (46 anys), Vilaseca va morir el passat mes de febrer en un accident, deixant rere seu multitud d’estudis sobre l’homosexualitat a les autobiografies (queer theory) i, sobretot, una novel·la premiada el 2007 amb el premi Andròmina, L’aprenentatge de la soledat. Hi vaig arribar per casualitat, per encàrrec de la revista Caràcters, però em va sorprendre la seva frescor i complexitat.


Des d’aquí voldria fer-me ressò dels col·loquis que el proper dijous enceten a l’Off Lletra de la UOC, i en els quals hi podeu participar per conèixer més l’autor i la seva obra, o per dir-hi la vostra. En darrer lloc, us convido a llegir la meva ressenya sobre L’aprenentatge de la soledat, que recupero per a l'ocasió amb l'enllaç següent.

Comentaris