24.10.10

La mecànica modernista


Irromp el neguit, l’angoixa, la desesperança. I com en un poema de Shelley o Byron, les ombres tenyeixen d’un porpra delicat les pàgines diàries, que es tornen tèrboles i amenaçadores. Mentrestant, la grisor espera atalaiada, arrecerada rere els dimonis que ens emprenyen, per si de cas caiem i llavors cal muntar-nos al voltant un infern monòton i desgastat, un purgatori etern.

Però mentre hi ha vida, hi ha esperança. D’aquí la grandesa de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, que vaig descobrir a l’institut amb setze anys, i que des de llavors m’acompanya a través de la memòria de lectures repetides. Perquè fins i tot quan el destí ens la juga, cal entomar-lo disposats a prendre’n les regnes. Que ningú ni res decideixi per nosaltres, encara que no tinguem cap oportunitat.

És la mecànica de l’home modernista: el plor desesperançat, la presa de consciència i la presa de decisió. Aquesta és la idea que glateix en les pàgines de Pous i Pagès i que el fa superar les limitacions del fulletó que de vegades tenallen la trama. Com un trencaclosques delicat de reconstrucció difícil, però que cal recompondre de tant en tant. Un cant a la lluita, que condueix a la vida, una vida més o menys nostra, però a la fi una vida suada. Qui no ho fa així, corre el perill d’engreixar-la amb massa pena...


PS: Un amic escriptor, en Jordi Llavina, emprèn una nova aventura en solitari. Des de fa setmanes presenta el programa de llibres L’última troballa, i ara posa en marxa una assessoria literària (redacció de textos per entitats privades, consulta i consell a escriptors/es...) anomenada En negreta. El seu lema, que demostra sempre que pot, és renovar-se o morir, i segueix la petja modernista per aquest camí tan entortolligat com de vegades resulta ser la vida.

1 comentari:

  1. Benvolgut David, com sempre ens ofereixes grans ressenyes de la literatura ja sigui catalana o d'altres països. La literatura sempre ens ensenya alguna cosa, i els clàssics ens van deixar un gran llegat que descobrim gràcies a blogs com el Llunàtic.

    Gràcies.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.