"A peu per la Garrotxa", de Josep Mauri i Portolès


Després de descobrir l’estiu passat a la Vall d’Aran que el senderisme no és una disciplina prohibida per als urbanites més empedreïts (sempre i quan hom sigui conscient de les seves pròpies possibilitats), enguany hem volgut recórrer amb una mica més de deteniment l’Alta Garrotxa. Si bé ja fa temps que coneixem alguns aspectes d’aquesta comarca, on hi pugem amb certa assiduïtat, la part del vessant nord, gairebé tocant al Rosselló, és la que defineix millor el nom que rep, que significa “terra aspra, de mala petja”. Potser per això ens hagués anat millor A peu per l’Alta Garrotxa, de Nil Jaile, però pels pocs dies de què disposàvem ja ens ha anat prou bé aquest altre llibre de Josep Mauri, editat (com l’anterior) per Cossetània. Val a dir que la funció de l’obra és coberta amb escreix: d’una banda, l’autor ens revela rutes que transcorren per paratges de vegades inhòspits i de travessa dificultosa, malgrat que mai deixa de petjar camins molt ben assenyalats. D’una altra banda, la seva narració i el detallisme en els aspectes que poden ajudar un caminant poc avesat a moure’s per muntanya la fan entenedora i, per damunt de tot, utilíssima. I no us penseu que sigui tan fàcil donar instruccions per moure’s pel camp i per la muntanya, on els senyals són pocs (en comparació al món urbà) i depenen dels canvis que els dispensi la pròpia natura, o en algunes ocasions la intervenció de l’home.

Comentaris

  1. Ambdues guies són bones i de confiança. Potser la del Josep Mauri és de caire més generalista i la del Nil Jaile més específica i tècnica.

    Tanmateix a l'Alta Garrotxa sempre cal anar amb compte. Llevat dels itineraris més clàssics a cops els corriols es perden o embardissen o no sempre l'orientació és fàcil.

    Bones caminades.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada