"El quadern de Nicolaas Kleen", de Jaume Benavente


Marja Bateraal, la protagonista d’aquesta novel·la que juga a ser gènere però que en trenca les formalitats, està obsedida per un quadre força famós de Hendrick Avercamp, Paisatge d’hivern amb patinadors sobre gel. Avercamp, considerat un gran observador, retrata conjunts de personatges ben definits, que comparteixen una activitat (aparentment) semblant, i que es presenten en un escenari grisós, de coloració apagada, produïda per l’hivern neerlandès. Però quan ens hi fixem més atentament, ens adonem que cada individu realitza alguna activitat diferent (fins i tot hi ha un personatge orinant), i els colors són més variats del que aparenta a una primera ullada. D’alguna forma figurada, l’escriptor barceloní Jaume Benavente ens està resumint el seu propi estil literari, també aplicat a la primera entrega de la inspectora Batelaar: viatger empedreït, amant dels escenaris malenconiosos, prova de copsar l’ambient dels indrets que descobreix a través de la creació i recreació d’una sèrie de personatges, tots ells empantanegats en els enigmes de la seva pròpia existència.

Si bé el llibre de viatges Viatge d’hivern a Madeira i les novel·les Nocturn de Portbou i Llums a la costa perfilaven la consagració d’un autor que, seguint l’estela de Canetti, Kundera o Sebald, proposava una literatura pausada, reflexiva i misteriosa, les dificultats del mercat català li van fer considerar la possibilitat de transvasar el seu estil, tan definit i personal, a l’excusa d’un argument de gènere, en aquest cas de novel·la negra, per poder fer-se un lloc al mercat que li permetés seguir publicant les seves obres més complexes. I d’aquí en sorgeix un llibre que estilísticament no desentona amb la resta de la seva obra, però que ha de pagar el peatge d’alguns tòpics i nusos argumentals inherents al gènere. Tanmateix, us he de confessar que durant uns quants dies d’aquest agost m’ha mantingut ben enganxat, tant pel cas que relata (al final, força més convencional del que aparenta) com per la manera com ens el transmet.


D’entrada, la inspectora Marja Batelaar viu a Amsterdam, i es considerada per alguns dels seus companys de comissaria com una nouvinguda tova i massa intel·lectual. La mort violenta del seu germà Willem quan era una nena i una relació a distància mig desgastada amb un alemany anomenat Franz fan de Marja una dona acomplexada, que dubta en tot moment de les seves aptituds, i que s’enfronta a la vegada amb un cas difícil de resoldre i amb els seus propis enigmes. L’aparició d’una jove morta en un motel, Ilona Vitéz, i la relació que se li descobreix amb una adinerada família de la ciutat, els Cleve, començarà a posar a prova els seus recursos professionals i personals, alhora que s’anirà disseminant en diverses línies d’investigació que, després d’expandir-se durant força pàgines, omplint de dubtes la inspectora i els lectors, i tenint un efecte imant en l’atenció d'aquests darrers, acabaran retornant al nucli del cas en les pàgines finals. Després d’anar-se esllanguint durant bona part de l’obra, discorrent de forma morosa pels canals d’Amsterdam, les darreres cinquanta pàgines acceleren la resolució al ritme del millor thriller.


D’altra banda, les peculiaritats del personatge principal permeten Benavente entrar-hi amb més força que en altres propostes del gènere, massa encotillades per les necessitats argumentals. Així, durant el primer tram de l’obra l’interès de la focalització s’alterna entre les poques pistes del cas de què es disposen i el món interior de Marja, de qui acabem coneixent tots els elements del passat, que expliquen molts dels aspectes presents que la defineixen. També hi apareixen, com en altres llibres de l'autor, referències a llibres i quadres que pertanyen al món del propi autor (qui, en una mena de joc hitchcockià, es fa aparèixer en un moment de l’obra, coneixent Marja i compartint amb ella alguns dels gustos personals). Aquests referents ens ajuden a conèixer una mica més d’on extreu la intencionalitat creadora, però sobretot ens permeten perfilar una mica millor el clima que pretén generar. I tot plegat ajuda a convertir aquest primer cas de la inspectora Batelaar en un llibre desacomplexadament gaudible.

Comentaris

  1. Un apunt molt interessant, ja que el llibre que comentes convida a llegir-lo. Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  2. Batelaar. Marja Batelaar. Aquest és lo nom de la protagonista. Lo nom que m'ha enganxat d'una novela ben tramada, amb algunes espurnes, i alimentícia. Ara haig de cercar o esperar nous lliuraments.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada