21.6.10

"No tinguis res a les mans"



-->Honorar els grans és una activitat d’higiene social que ja no s’estila gaire, sobretot des que la cultura de masses i el consumisme rendeixen culte a la joventut i la ximpleria, promocionant una vivència del món adolescent i despreocupada que sadolli els instints primaris. Per això sorprèn que fins i tot els poetes més joves del panorama actual, crítics amb aquests aspectes tan evidents del món que els envolta, tornin a fer bandera d’alguns “pares” o “avis” de la tradició més immediata sense renunciar al joc, a l’aventura avantguardista, al trencament amb una visió estreta o encarcarada de la literatura.
-->
El passat divendres 18 de juny, el grup de poetes sabadellenc Papers de Versàlia presentava la seva darrera plaqueta, anomenada No tinguis res a les mans, que clou una sèrie de publicacions iniciada ara fa nou anys. El futur editorial del grup és incert per culpa de la disminució d’ajudes públiques, però la seva capacitat de convocatòria ha augmentat exponencialment al descens dels recursos. Malauradament, és un fet habitual en el món literari, però no per això deixa de ser empipador. Aquesta vegada, decidits a fer d'aquest darrer número una obra especial, han cedit generosament tot l’espai de la plaqueta a un grup de veus que consideren els seus mestres, alguns dels poetes de referència en la seva formació literària i emocional: Màrius Sampere, Jordi Pàmias, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Feliu Formosa, José Corredor-Matheos i Montserrat Abelló. Tots van ser presents a l’acte, tots van recitar els seus poemes inèdits, escrits o cedits per a l’ocasió amb agraïment i entusiasme, tots van col·laborar a fer de la darrera plaqueta un exemplar de gran factura, al costat dels absents Clara Janés, Ricard Creus i Antonio Gamoneda.
Val a dir que podeu trobar l’exemplar de forma gratuïta a la llibreria La Llar del Llibre de Sabadell, o podeu sol·licitar-la directament a través de la seva pàgina web. La seva bellesa ínfima (per la limitació de la distribució), però, encara tindrà durant força temps l’eco de l’acte celebrat al pati de la Casa Taulé, amb les veus (fonètiques i poètiques) inconfusibles dels seus creadors. Potser els amics de Papers de Versàlia acaben aquest recorregut sense tenir “res a les mans ni una memòria a l’ànima”, com diu el poema de Pessoa del qual han extret el títol, però de ben segur que se saben recolzats per molts amants de la poesia i de l’art per a qualsevol nova aventura que emprenguin.

2 comentaris:

  1. M'alegra passar pel Llunàtic i llegir aquest nou apunt tan interessant. M'he permès la llibertat de proposar-te als premis c@ts en l'apartat de crítica literària.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Una excel.lent plaquette, como totes les de Versàlia, on val la pena tornar de tant en tant per llegir veus tan diferents.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.