21.4.10

Herta Müller a "L'illa"


Em plau comunicar-vos que en aquest enllaç trobareu un article que em van encarregar des de l'editorial Bromera per al seu darrer número de la revista L'illa. El motiu no és altre que la publicació per part d'aquest segell de les obres de la darrera Premi Nobel, Herta Müller, de qui ja n'havia parlat al llunÀtic a propòsit de L'home és un gran faisà en el món. Abans de llegir-lo, però, us vull alertar sobre un parell d'errors:

a) Per part de l'editor, cal assenyalar-vos un parell d'adverbis en el destacat ("afortunadament" i "merescudament") que no apareixien en el meu original, i que li resten qualitat sintàctica.

b) Per part meva, no deixo clar que la zona suàbia no pertany a Romania, en realitat es tracta d'una zona alemanya d'on provenen els germànics que habiten al Banat romanès, d'on és Herta Müller i on ambienta moltes de les seves obres.

3 comentaris:

  1. Anònim4:47 p. m.

    Hola, enhorabona. Jo m'he deixat la Bèstia del cor a la meitat (he hagut de tornar-lo a la biblio i no l'he tornat a agafar). No m'esperava això. Al principi em vaig dir: a aquesta li han donat el Nobel? -perquè tinc mania als que escriuen frases curtes. Però poc a poc entrí en la història. Crec qeu el tornaré a agarrar, o millor encara, el dels contes.
    Per altra part, trobe que defineixes bé com escriu (amb espurnes de poesia), però a mi no em sembla tant bona.
    Salutacions,
    coralet.

    ResponElimina
  2. M'han encantat les puntualitzacions. Ets una bèstia, "merescudament". El millor del post xD

    Ara em llegeixo l'article

    ResponElimina
  3. Coralet: gràcies, respecto que no t'agradi tant com a mi, però sens dubte com tu mateixa has vist hi ha qualitats en la seva escriptura. Abans jo mateix estava enamorat de les proses d'infinites elaboracions (cas de Saramago). Però García Márquez mateix va demostrar que ambdós estils són iguals de vàlids en les seves dues obres mestres, "Crónica..." i "Cien años...". Al pot petit també hi pot haver confitura de la bona.

    MZ: gràcies. No dubto que tinguin raó en afegir material al meu text per emfasitzar la qualitat de l'obra i l'oportunitat de l'editorial en publicar-la (de fet, "L'illa" és una revista gratuïta publicitària de Bromera), però no m'ha agradat com ho han fet, el text queda una mica enfarfegat, i volia deixar-ho clar. Els estic molt agraït per l'oportunitat, però també no vull enganyar a ningú i dir què en penso.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.