"Anna K.", de Martí Rosselló


Malgrat l'humor negre que amara la narrativa de Martí Rosselló (o potser per la seva causa), Anna K., la seva única novel·la, pòstuma per culpa de la seva recent i sobtada desaparició, esdevé una peça insòlita i inquietant. Les giragonces argumentals, que van teixint una trama en la qual els personatges es troben i es retroben a través de la sensualitat extrema, de l'assassinat, de l'incest, de les desaparicions i de situacions insuals en vides aparantment usuals, provoquen en el lector un estranyament violent, però a la vegada una fascinació profunda. La boutade de Rosselló té el gran mèrit de no cansar-nos mai, de dur-nos pel camí que vol fins explotar totes les possibilitats de la trama, de vegades del tot inversemblants, i, de cop i volta, sondrollar-nos amb un gir argumental del tot inesperat. Alguns l'han catalogat de "melodrama extrem", de "virtuós exercici literari", i no deixen de tenir raó. Anna K. excel·leix per aquesta barreja atòmica d'elements aparentment oposats, i assaja un experiment literari de primer odre que, tanmateix, en tot moment busca la complicitat del lector. Les coordenades de Rosselló travessen Kafka, Borges o Cortázar, tot i que a mi em recorda molt més la proposta d'un clàssic català avui dia oblidat com Francesc Trabal, mestre de l'humor absurd i que a títols com Judita o L'home que es va perdre assajava la dinamització del convencionalisme narratiu a partir de l'ús i l'abús d'aquests mateixos convencionalismes.

A Anna K., títol i nom de la protagonista pres de la novel·la de Tolstoi, la vida se'ns mostra com un catàleg d'accions i reaccions, com un motor alimentat per la benzina emocional dels personatges, com un viatge ple d'entrebancs sarcàstics, que volen donar la raó a la llei de Murphy i, a la vegada, a l'etern retorn filosòfic que va popularitzar Kundera. Anna K., el personatge principal, és una jove que es veu obligada a obrir-se camí des de ben jove per culpa d'un esdeveniment luctuós que la deixa òrfena (i que respon al passat anterior al seu naixement, explicat en les primeres seixanta pàgines). El lector s'adonarà, magrat la ignorància d'Anna K., que la seva existència ve marcada per aquests fets, i que d'alguna o altra forma retornaran a la trama en forma de rèplica de terratrèmol per incidir d'alguna manera en el seu esdevenir vital. Però Rosselló es mostra com un creador àgil i llest, i marejarà la perdiu fins que el lector se l'oblidi. Llavors, l'Anna K. troba una feina insòlita (viure en l'aparador d'una botiga de mobles), que l'encararà amb un personatge encarregat de reactivar la trama apagada, i tornarà a posar en comú la vida de la protagonista amb aquest passat inèdit i aparentment enterrat.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada