22.2.10

Quatre ratlles sobre Espriu


No sé pas si a Salvador Espriu li hauria agradat tant d’homenatge. Fins a on jo sé, i us diré que és poc, el poeta d’Arenys tenia una concepció de la vida eixuta, i un posicionament educat però distant davant els seus coetanis, tant que va merèixer l’ocurrència d’un canvi subtil però determinant en el seu cognom entre aquells que el coneixien i que en malparlaven, passant d’Espriu a “Aspriu”. Suposo que l’ànima del poeta és inseparable del seu do líric, perquè resseguint els versos que ens deixà –excel·lents, d’altra banda– aquest tarannà s’hi veu en l’evocació d’un món polsegós, esmorteït, marcat pel pas del temps i el pes de la mort, dos elements importantíssims per a l’ésser humà –i per a Espriu en el doble vessant d'home i poeta– des del moment que és conscient de la seva existència.

Per això la poesia de Salvador Espriu és colpidora. I no pas perquè el poeta se’ns vengui fàcil: les seves peces són fines i delicades d’aparença, art menor i estrofes populars que contenen una llengua esporgada i de qualsevol element sobrer , construïda amb elements de la naturalesa i el paisatge, que van pintant un decorat molt ben definit, Sinera, el nom que rep l’Arenys de la seva infantesa, el món perdut i només servat o re-construït per la memòria, ara pel llenguatge i els versos. Aquest llenguatge va prenent un simbolisme creixent, i el lector arriba a la comprensió en la mesura de l’entrada a l’univers d’Espriu: la seva poesia no és pas il·legible, ja que disposa d’un primer nivell de lectura ja de per si excel·lent, però arribar a copsar les reverberacions i els ecos de les teranyines, els camins, els carros i els xiprers ens condueix cap a la comprensió completa i cap a aquesta dimensió colpidora de la seva poesia.

Potser exagero, però goso dir que si es perdés tota la producció de Salvador Espriu i només en restés Cementiri de Sinera, jo ja restaria ben satisfet. És de llarg la meva obra favorita pel que té de fundacional, l’entrada a un univers mitològic, i marca la desvetlla d’una autoritat creadora capaç de situar-se al costat dels més grans de les nostres lletres, per la qualitat que hi demostra.

Pels rials baixa el carro

del sol, des de carenes

de fonollars i vinyes

que jo sempre recordo.

Passejaré per l'ordre

de verds xiprers immòbils

damunt el mar en calma.

9 comentaris:

  1. Sembla que sortir als mitjans li incomodava i preferia una vida més trnaquil·la. Ara bé, seria una falta no recordar-lo i per això es mereix aquest record.

    ResponElimina
  2. Jo no m'atreviria a quedar-me només amb Cementiri de Sinera, a mi m'encanta desxifrar Primera història d'Ester.

    ResponElimina
  3. Jo no diria mai "art menor". Qui decideix la petitesa o grandesa de l'art?

    ResponElimina
  4. Glòria: "art menor" és una denominació per a tots aquells versos de menys de vuit síl·labes. No em referia pas a la qualitat de la seva obra, o de la poesia com a gènere.

    ResponElimina
  5. Excel·lent el teu comentari-aportació als 25 SENSE ESPRIU.
    Excel·lent també el teu blog del quem'he fet ja seguidor.
    El convido a fer un tomb pel meu.
    http://laparaulaescrita.blogspot.com

    Salut!

    ResponElimina
  6. Anònim8:44 a. m.

    Gracies per intiresnuyu iformatsiyu

    ResponElimina
  7. Anònim1:28 p. m.

    Sé que aquest no és el lloc per dir-ho i que tu no hi tens res a veure, però diguin el que diguin a TV3 Salvador espriu no era d'Arenys. Es va passar la vida dient-ho, només hi havia passat alguns estius quan era nen.
    Passa que, per algun motiu, als mitjans folklòrico-barretinaires d'aquest país els sembla més nostrat que els autors patris siguin de poble.

    p.d. Quan ell parla de sinera no es refereix físicament a Arenys, sinó a món perdut, a una innocència esvaïda que encarna en aquell lloc.

    ResponElimina
  8. Lluís: gràcies pel teu comentari, de seguida que pugui em passo pel teu blog i me'l miro amb deteniment.

    Anònim 2: gràcies per l'aclariment, aquest és un lloc tan vàlid com qualsevol altre per exposar la teva queixa. Coincideixo amb tu amb el que dius a la PD, de fet ho explico en el meu comentari.

    ResponElimina
  9. Cadascú és d'on se sent. Espriu va immortalitzar Sinera a partir de l'Arenys real, malgrat ser de Santa Coloma de Farners.

    Les persones passen, però les obres queden i Sinera ja serà per sempre més al mapa literari.

    Gràcies per participar en l'homenatge!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.