Memòria d'en Martí R.


Maleïda sigui la ignorància que em mena fins a la descoberta d'alguns/nes autors/es per fets que tenen poc a veure amb el ressò de la qualitat literària dels seus treballs, i estan relacionats amb aspectes més luctuosos o tangencials. Ja fa un grapat d'anys que vaig sentir anomenar o que vaig llegir imprès el nom de Martí Rosselló, relacionant-lo amb la brillantor de la seva novel·la Anna K. (una dècada, pel que diuen les pàgines interiors del volum). Llavors el vaig classificar en algun calaixet de la meva memòria, un compartiment massa obac i inaccessible. Heus ací, però, que fa pocs dies, i malauradament, Rosselló va traspassar, i el calaixet torna a obrir-se per allotjar-hi molta més informació, tota ella inèdita i aquest cop molt més abundosa, qualitativament i quantitativa. Toni Ibàñez és el primer que en fa esment des del seu Entrellum, a propòsit d'una idea inquietant i suggestiva: què passa amb els blogs de les persones desaparegudes? I llavors no només m'adono que en Martí R. ha desaparegut, sinó que m'he perdut bona part de la seva trajectòria vital i literària, tot i tenir-la tan a tocar, probablement a uns quants links del llunÀtic. Per acabar-ho d'adobar, l'Anton M. Espadaler el converteix en protagonista de la seva columna d'avui dimecres a La Vanguardia.

Sembla que tots els camins em menen cap a l'autor premianenc, estimulant-me per fer-me sortir de la inòpia i l'estultícia, apropant-me fins a Anna K. i fins a un poemari de títol aparentment engrescador, Inventari parcial d'excuses per viure. Que en Vallcorba li donés tanta corda des de Quaderns Crema m'hauria d'haver posat en la seva pista fa molt de temps. Però de vegades t'adones que la vida et manté en una línia paral·lela amb un bon grapat de gent interessant, i ja se sap que aquesta linealitat tossuda i avorrida tendeix fins a l'infinit. Només de tant en tant convergeixes amb d'altres línies tallants, que et fan adonar del teu error: cal anar observant a un costat i a l'altre per ensopegar amb trajectòries interessants, per acostar-t'hi tant com puguis.

Comentaris

  1. David, jo tampoc el coneixia, potser buscaré la seva "Anna K.", però de moment no et perdis això:

    http://tinavalles.wordpress.com/2010/02/01/el-%C2%ABmeu%C2%BB-bibliotecari/

    ResponElimina
  2. Vaig llegir Anna K. l'any 2000, eixint de fer. Recordo, vagament, un argument turbulent, farcit d'incestos i assassinats. Excessiu, extrem, llegeixo a la llibreta on llavors anotava les meves lectures. Sorprenent.
    Que feia de bibliotecari a Premià, ho he sabut ara, per mà de la Tina Vallès, en el magnífic apunt que et recomana l'Allau.

    ResponElimina
  3. Anònim4:18 p. m.

    No sabeu com és d'esgarrifós i alhora agradable llegir tots aquest comentaris per a mi. Sóc una persona molt propera a ell. He tingut la immensa sort que formés part de la meva vida. Com li hauria agradat llegir-vos! Quina llàstima que l'atzar --o aquests "errors" de què parles-- no us hi hagin acostat abans. Fa pocs dies encara hi parlàvem... Ha estat una pèrdua enorme. Era una persona excel·lent,i estic segura que s'hauria sentit molt afalagat per l'interès que hi mostreu, venint de gent tan interessant com sou.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada