13.2.10

Homenatge a la traducció


En el seu moment, a propòsit del poemari del suec Tomas Tranströmer, vaig responsabilitzar a la iniciativa privada i personal dels traductors i les traductores de la presència de determinats títols literaris en la nostra llengua. Un traductor, Manuel Serrat Crespo, que surt citat al darrer suplement cultural de l'Avui, em sorprèn quan confirma que la meva apreciació no anava gaire errada: “un bon llibre estranger sempre es publica subvencionat per la suor i les llàgrimes del seu traductor”. És clar que tampoc vull oblidar la disponibilitat dels editors, sobretot dels segells petits, que no depenen d'unes expectatives de mercat tan elevades com els grans grups de concentració editorial, i que estan fen la tasca –poc sorollosa però efectiva– de recollir tota aquesta feina i donar-li cos.

Però la feina de la traducció té un tercer aspecte cabdal, més enllà de la translació literal i de la revelació cultural, que m'agradaria fer palesa com a humil homenatge: és un aspecte intrínsecament artístic, i que serveix per valorar les traduccions excel·lents d'entre les més mecàniques o les mediocres. Es tracta d'un valor purament artístic: el traductor, la traductora, és la persona que rep un material ja fet, moltes vegades amb un "cos" artístic potent, adscrit a una llengua i una cultura determinades. D'aquesta manera, el transvasament no serà només una adaptació de les paraules d'un vocabulari a les d'un altre: es tracta de copsar l'esperit de l'obra, de fer-se-la seva i de donar cos a aquest esperit amb els nostres propis codis lingüístics i culturals. De vegades els autors no són de cultures tan allunyades de la nostra, però llavors apareix un nou repte: els ecos de què s'ha servit l'autor en la seva pròpia llengua, i que cal trobar en la nostra perquè puguem copsar-los. És el que li ha passat a l'Helena Vidal, que ha fet un treball excel·lent amb l'antologia poètica d'Óssip Mandelstam que li acaba d'editar Quaderns Crema, i que aquests dies llegeixo amb deteniment. Mandelstam és un poeta extremament difícil per la concepció que té de la poesia, basada en un llenguatge revelador, i que la mateixa Helena ens comenta en l'apartat de notes que encapçala l'obra, una quarantena de pàgines excel·lents per apropar-se a la vida i l'obra del poeta rus: “predomina en Madelstam una concepció quasi mística del poeta com a veu de la Veritat Absoluta. El poeta és gairebé un sant, conscient de ser un pecador i conscient, també, de la seva responsabilitat pel mal comès en qualsevol moment i en qualsevol lloc. (...) Sobretot contribueix a la dificultat de comprensió la importància creixent de l'element irracional o supraracional, allò que el poeta sent i veu no pas amb la raó, sinó amb la seva experiència interna profunda, que va més enllà de la raó.” Ateses aquestes dificultats, l'Helena percep la traducció de Mandelstam com una tasca exigent, més enllà de la pura translació gramatical: “si el suggeriment poètic pot viure en l'ànima del lector –o oïdor: la poesia de Mandelstam, cal sentir-la, com tota poesia autènticacom un feix de raigs que s'allunyen en direccions diferents, al traductor, no li toca més remei que provar de copsar cada raig d'aquest feix per poder-lo transmetre o crear-ne un de semblant en la llengua d'arribada o, si més no escollir-ne algun del feix en qüestió. Ha d'estripar la matèria poètica abans de poder-hi insuflar nova vida.”

Atenció: “o crear-ne un de semblant en la llengua d'arribada”. Així doncs, el traductor esdevé un artista en si mateix quan ha d'arribar a plantejar-se no la còpia, sinó la recreació (re-creació, tornar a crear) d'una matèria que cal triturar abans de refer. I si l'escriptor treballa amb la mol·lície de les seves lectures i vivències, no és encertat pensar que el traductor no deixa de ser una mutació de l'escriptor? El bon traductor, el que copsa el sentit de l'obra que ha de traduir a la seva llengua, també se serveix de les seves lectures, dels seus coneixements literaris, fins i tot de la seva traça com a escriptor. De fet, he sentit manta vegades que la traducció és un excel·lent camp d'aprenentatge per al futur escriptor, ja que es veu obligat a remenar els budells de l'obra i a repensar-la per poder-li donar una forma nova sense trair les seves essències.

Per sort, vivim en l'edició en català un període d'efervescència traductora, amb propostes tan interessants com la traducció dels poemes d'Óssip Mandelstam per l'Helena Vidal a Quaderns Crema; el Combray de Proust traduït per Josep Maria Pinto a Viena Edicions; el Lenz de Georg Büchner per Jordi Ibáñez Fañés a adesiara; les novel·les de Thomas Bernhard a Edicions del Salobre gràcies a la Clara Formosa... Tots ells són llibres molt complexos de traduir pel fet de tractar-se d'exercicis d'estil, obres ambicioses des d'un paràmetre literari i potser per això minoritàries, però que sens dubte fan créixer els horitzons d'una cultura.

7 comentaris:

  1. Hola David! Aquest apunt és molt encertat, perquè cal valorar la tasca dels traductors sense els quals no ens arribarien bona part de les obres.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Realment, l'edició d'aquest llibre era necessària. Falten molts clàssics en català, però com dius, últimament estan apareixent coses molt interessants.

    ResponElimina
  3. Una traducció, la de Mandelstam, que ja era urgent pels lectors catalans. La figura del traductor (sobretot del de poesia) sempre es fusiona amb la del creador.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. No sé el teu mail i volia dir-te que ahir vaig llegir un post teu de l'abril del 09:" La lluna sobre Madrid" i he posat unes llibreries de Madrid per si estas interessat.
    A reveure.

    ResponElimina
  5. Biblioaprenent: moltes gràcies per les teves recomanacions! Ja veig que no vaig informar-me bé abans d'anar a Madrid... Si hi torno, les tindré en compte, ja hi pots comptar!

    Arlequí, estretdebering, David: és evident que estic d'acord amb tots vosaltres. Gràcies per dir-hi la vostra.

    ResponElimina
  6. Cal reivindicar el paper dels traductors, són uns grans invisibilitzats en el món literari. Sense ells no hauríem pogut llegir cap escriptor rus, per exemple.

    ResponElimina
  7. He "descobert" el teu blog gràcies a l'"efecte Espriu" que aquests dies sura amb tanta força per la xarxa, i veig que hem coincidit en parlar de les traduccions. ¿Saps que hi ha una cosa que, gràcies a la immigració que tenim de gent de països amb llengües diferents a la nostra, fa que m'il·lusioni?:

    Doncs que és més que probable que gràcies, també, a les generacions properes fruit d'aquests immigrants tinguem la possibilitat de tenir traduccions directes al català de llengües a les que fins ara només s'hi podia arribar a través de traduccions indirectes, sobretot de l'anglès. Potser sóc massa optimista, però m'il·lusiona molt pensar-ho.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.