1.12.09

"Les bicicletes de l'Havana", de Jaume Benavente


Per la meva tasca de docent, estic força acostumat a llegir novel·les juvenils contemporànies –que han anat substituint els clàssics moderns de quan jo estudiava– i a patir els seus excessos i defectes, provocant en ocasions que m’avorreixi sobiranament a canvi d’un esquer per als joves impressionables d’avui dia. Si no apareix en la trama sexe, drogues, urbanitat i/o elements fantàstics, la cosa costa molt d’empassar, sempre agitada amb contundència i precipitació, per competir amb l’oligofrènica imatge televisiva i cinematogràfica a què ens tenen acostumats els mitjans. Per això m’ha sorprès molt positivament l’aparició de Les bicicletes de l’Havana, de Jaume Benavente. Quan me’l va fer arribar per demanar-me l’opinió, poc em podia imaginar que la prosa de Viatge d’hivern a Madeira, Nocturn de Portbou o Llums a la costa podia adequar-se a unes exigències narratives menors sense perdre la seva qualitat i el seu interès.

Mario és un jove de setze anys que viu amb la seva família al barri de l’Havana Vella, a Cuba. Per sobreviure es dedica a la venda ambulant, gràcies a la bicicleta que li ha regalat en Jacobo Valdemar, un home gran, crític amb el govern castrista, aficionat a les velles pel·lícules i a les novel·les d’aventures, i propietari d’un taller de bicicletes. Un bon dia, però, la policia de la seguretat de l’Estat demana a Mario que espiï en Jacobo. En Mario no vol trair el seu amic Valdemar, però tem per les represàlies que puguin prendre amb la seva família.

Al voltant d’en Mario, però, hi apareixen altres personatges, un grup heterogeni i molt ben definit per Benavente, i d’entre els quals es permet el joc literari –l’aclucada d’ull per a qui conegui la seva obra– de recuperar l’Evelina Martinell, protagonista del relat “Els somnàmbuls”, dins el volum de contes L’ajudant de Kepler, premiat en els premis Recull del 2006. Tots ells dins un escenari molt ben dibuixat, l’Havana d’avui dia. De fons, la retirada del poder de Fidel Castro de l’any passat –amb les concentracions per demostrar la força del règim que es produïren en aquell moment– i el dia a dia dels cubans teixeixen un marc suggerent, que s’allunya completament de les obvietats habituals d’aquests llibres. En Mario no només descobreix com funcionen els intestins de la dictadura –els diversos tipus de repressors, l’espionatge i la delació, els realistes que fan el doble joc des de dins del Partit–, sinó que madura moralment a partir del dilema que li plantegen, ja que ha de prendre una opció –col·laborar amb el règim o ser fidel a l’amic– i acceptar-ne les conseqüències. I, és clar, de passada també descobreix l’amor. Tanmateix, l’estil del Jaume, una mica més planer que de costum, no renuncia a exposar els fets en tota la seva complexitat. Dic “planer” perquè el protagonista és un jove de setze anys, i malgrat la maduresa i el raonament que demostra en les seves decisions, no té la mirada adulta dels personatges d’altres treballs seus, homes i dones errabunds que busquen un recer del ritme marejant de la vida per reorientar-se, o per simplement deixar-se anar en una mena de bulímia malenconiosa. Vull dir que en cap moment trivialitza el material. En tot cas, Les bicicletes de l’Havana exigeix als docents un breu treball previ de posada al dia sobre la realitat de Cuba, perquè els termes Partit, Estat, castrisme i socialisme es puguin contextualitzar amb naturalitat.

L’ofici que demostra en Jaume com a narrador és sòlid, i en cap moment precipita els fets, sinó que deixa fluir la narració al seu ritme, molt més demorat i detallista al començament, com és habitual en ell, per anar introduint el lector en el context i en el clima de l’obra, així com en l’ànim dels personatges. I quan s’acaba la novel·la, els joves comproven que en una història com aquesta els herois no són pas els que fan grans gestes, sinó els que ajuden a anar provocant petits canvis en la realitat, i que en tenen prou amb la lluita diària per sobreviure i per resistir sense trair-se a si mateixos.

1 comentari:

  1. Hola! :)

    Et faig saber que a partir d'avui “L'imperdible de l'Ànima” ha creat un canal en vídeo, on podràs veure en format audiovisual totes les recomanacions que fem! Això serà cada divendres, avui ja n'em estrenat el primer vídeo amb recomanacions musicals. Esperem que t'interessi.

    Moltes gràcies per la teva atenció! [www.imperdibleanima.blogspot.com]

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.