20.12.09

"Goig", d'Albert Ràfols-Casamada


Goig

Que rigui tot, núvols, ocells,
el vent dels arbres,
el fum, que rigui la rialla,
riu tu, cor meu!

Riu, riu terra feixuga i freda,
motlle de llum,
seca fulla que el vent s'enduu,
goig que comença.







Albert Ràfols-Casamada (1923-2009), pintor i poeta. "Goig" no és un poema que representi la resta de la seva obra, marcada per les formes avantguardistes i les metàfores basades en els colors i les imatges pictòriques, però és el meu homenatge a la seva recent desaparició. La pintura que l'il·lustra també és obra seva, anomenada "Abecedari".

3 comentaris:

  1. Tinc la impressió que el Ràfols va voler fer una poesia per a acompanyar la pintura. He de dir que personalment no m'agraden ni l'una ni l'altra, però aconsegueix algun efecte, òbviament.

    ResponElimina
  2. Lluís, tampoc és un dels meus poetes favorits. Tinc una antologia editada per Cercle de Lectors fa anys, i poc més. Alguns poemes em semblen interessants, però tampoc el considero un dels indispensables. Tanmateix, m'ha semblat adient fer-ne esment.

    ResponElimina
  3. Malgrat que es pot situar en l'anomenada poesia del silenci, la poesia de Ràfols-Casamada té una vida i una contenció que sempre m'han agradat, des del magnífic Signe d'aire de Llibres del Mall.

    Un bell homenatge, sens dubte.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.