"Contes bàrbars", de Joan Esculies





Qui són els bàrbars, i per què representen una amenaça? A El desert dels tàrtars, Dino Buzzati fabula sobre la necessitat humana de viure sota la tensió d'una amenaça latent, tot i no ser real. Una idea represa per J. M. Coetzee a Tot esperant els bàrbars, però amb una nova volta de rosca: qui són els bàrbars, l'enemic o aquells que s'atorguen el paper de civilitzats? El personatge principal de l'obra de Coetzee acaba fastiguejat pel "barbarisme il·lustrat" de la seva gent.



L'efervescència i l'acidesa espurnejant dels set contes aplegats sota el títol Contes bàrbars neix d'aquesta mateixa reflexió. El manresà Joan Esculies es planteja una mirada oberta sobre la realitat que ens envolta, posant-se en la pell de personatges incòmodes: immigrants, suïcides, terroristes, magribins... La seva mirada transversal se submergeix en ambients i territoris variats (la menestralia manresana, les classes altes barcelonines, el poti-poti social de la Meridiana, la zona de l'Atles marroquina) per enfrontar dues o més realitats que viuen d'esquenes, i que d'aquest emmirallament ens ofereixen una aparença diferent a la que acostumem a tenir predeterminada. Esculies duu el joc dels miralls al límit de fer-nos relativitzar la realitat aparent, derivant fins i tot en una ironia fosca i inquietant: qui és realment el bàrbar? L'immigrant sense papers, un adolescent a qui ajuden els pares dels seus amics d'escola, o el govern francès que el persegueix? El terrorista, o el periodista que treballa com a cap de premsa de l'Organització sense cap escrúpol moral? El marroquí, o el nord-americà que cerca meteorits?

Comentaris

  1. Anònim3:12 p. m.

    merci per la ressenya, david.
    esculies

    ResponElimina
  2. un bon llibre per demanar al tió!

    ResponElimina
  3. David, un blog molt interessant!
    Estem en contacte.

    Una abraçada,

    Sònia Moll

    ResponElimina
  4. Joan: no es mereixen, els llibres interessants sempre tenen un racó al llunÀtic.

    Sònia: gràcies per passar pel llunÀtic. A veure quan tinc l'oportunitat de llegir els teus poemes i de recomanar-los per aquests verals...

    ResponElimina
  5. per a tu, quê tenen de comú els set contes?
    aquest llibre m agradat molt, sobretot alicia i els seus capricis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada