13.11.09

"Tira milles"


Ara que me'n recordo: ja fa un lustre que vaig endegar el llunÀtic. Com que de celebracions, a casa, anem curts, no hi havia fet esment, com em sol passar cada any. En tot cas, sí que em sorprèn haver tingut tanta constància a l'hora d'actualitzar, més o menys regularment, les meves reflexions sobre les lectures que m'apassionen o que em deceben. I això que molts cops he estat a punt d'enviar-ho tot a parir panteres. Qualsevol dia d'aquests ho faig, i tan tranquil: és el més bonic i estrany que té l'existència, la possibilitat d'esborrar-se, d'escriure's de nou, de reinventar-se. Malgrat que no utilitzo pseudònim i que sóc tan sincer en les meves observacions que de vegades fins em fa vergonya, un blog és com qualsevol altra de les màscares que ens posem cada dia: una per a la feina, una altra per a les amistats, una altra per a la família... En el fons som la mateixa persona, però amb una multiplicitat d'angles. Som en Carnestoltes, que cada dia reinicia el seu ball de màscares, tantes com vulguem o puguem dur. El llunÀtic és una de les meves favorites, de les més impúdiques, però també de les que més goig em fa lluir.

Bé. Celebrem-ho, però, amb entusiasme. La tardor està animant el panorama literari, i la meva addicció lectora passa per uns moments d'eufòria paradoxal, basada en l'oposició entre el creixement del volum d'obres interessants editades o a punt d'editar-se i la disminució dels recursos pecuniaris. Amb tanta gasolina per cremar, amb tanta energia neuronal gestant-se durant les lectures per després canalitzar-se en articles, sóc lluny de deixar aquest viciós esforç absurd. Només l'augment desaforat de feina o l'empitjorament de la salut me'n poden fer renunciar. I això que, insisteixo, com tantes altres coses sempre tens un moment de debilitat. Au, doncs, després de cinc anys encara tinc esma per dir-me: "tira milles".


8 comentaris:

  1. Per molts anys! o no ;) mentre et vingui de gust ...

    ResponElimina
  2. Hola David! Moltíssimes felicitats per aquests cinc anys! I espero de tot cor, que aquest bloc no mori, perquè ja forma part de nosaltres!

    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats! És tota una fita. Que tiris moltes milles més!!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Clidice, Arlequí, Salvador...

    ResponElimina
  5. Enhorabona David i gràcies per acostar-nos, de tota manera, obres, idees i les teues dèries...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Per molts anys, David! Aviat saldaré el deute que tenim. Començo a tenir una mica més de temps. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Enhora bona!
    Cinc anys per a un blog, són molts anys.

    ResponElimina
  8. Anònim4:00 p. m.

    Feia dies no passava per aquí.
    Xoca-la! Amb tots els dits d´una mà!!

    Aquests dies al TNC El jardí dels cinc arbres, Salvador Espriu
    Imma

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.