Petits detalls poètics a Sabadell


La poesia com a assumpció del genèric a través del concret. O, dit d’una altra forma, percaçar els petits accidents diaris per enlairar-se. De la meva assistència matinal a les Poètiques de tardor sabadellenques de dissabte passat resten un munt de traces brillants, per petites que siguin, que m’ho fan valorar molt positivament.

Esdeveniments. Concha García presenta el seu llibre Acontecimiento. Mentre vivim, succeeixen tot d’esdeveniments anecdòtics que, observats detingudament, ens donen altres mesures de la realitat que ens envolta. Retalls esparsos de conversa: la poesia demana una dedicació religiosa, provoca una devoció íntima; el món modern és ple de no-llocs i d’esperes, de les quals neix l’esperança.

Al cafè. Al petit cafè de la casa Taulé hi trobo la Montserrat Abelló i el Màrius Sampere entaulats. Remenen papers, llibres, xerren amistosament de les seves coses. Tenen una mirada franca, somrient, sobretot la d’en Sampere, d’un blau metàl·lic que fa feredat. Possiblement la senectut els ha alleujat de molts pesos, i això es reflecteix en els ulls.

El bastó. Coincideixo a la pica del lavabo amb la Montserrat Abelló. Li cau el bastó i el seu mànec metàl·lic dringa quan pica damunt el pis. Corro a ajupir-me per agafar-li. M’ho agraeix, em dirigeix la seva mirada somrient que abans havia vist al cafè, i m’entendreix. Com ho fa la meva àvia, com ho fan les àvies quan són simpàtiques i amatents. Com ho fa la seva pròpia poesia, sense ser sentimental però desvetllant el sentiment. No li dic res sobre qui és ni què fa, ho trobo groller. Seria rebaixar el to íntim i poètic del moment. La poesia de les petites coses.

Les mans. Ja li ho havia observat quan tres anys enrere vaig tenir el plaer d’entrevistar-lo. A en Màrius Sampere li tremolen les mans per alguna afecció de la vellesa. Tanmateix, aferra el seu nou llibre, Altres presències, amb la força de la il·lusió del nou fruit sense macar, sucós i dolç. Ens en llegeix alguns poemes, més curts i concentrats que la resta de la seva producció. Són pinzellades d’idees, marges oberts, que respiren i deixen espai al lector. En Màrius segueix simpàtic i vivaç com sempre, agraït perquè als seus vuitanta anys li arribin tants homenatges i interessos lectors, després d’unes quantes dècades obviat per la intelligentsia dominant.

L'endemà diumenge, a la Biblioteca Vapor Badia Rosa Renom i Jordi Boixaderas reciten una selecció de poemes dels quatre poetes convidats a les sessions. Tot i ser festiu, hi ha una bona presència de públic. Enhorabona, doncs, als amics de Papers de Versàlia per la iniciativa, que esperem es converteixi en una referència sabadellenca anual, complementària a tants i tants certàmens i festivals organitzats arreu de Catalunya (Sant Cugat, La Garriga, Caldes d'Estrac...), que certifiquen la "mala salut de ferro" de la poesia a casa nostra.

Comentaris

  1. El recital de diumenge fou magnífic, especialment, els poemes de Màrius Sampere i Montserrat Abelló.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada