6.11.09

John Cheever


Fa uns anys, en una llibreria de vell, vaig ensopegar amb un exemplar d'Això sembla el paradís!, però editat en castellà per Alfaguara (en vaig fer una referència aquí). Ja feia temps que John Cheever, un dels narradors nord-americans més interessants de la fornada realista sorgida entre els seixanta i els setanta, sovintejava els catàlegs espanyols. Però a Catalunya vam haver d'esperar l'auge dels Paul Auster, Jonathan Franzen o Don DeLillo perquè poguéssim gaudir de la generació que els precedia, amb Raymond Carver i John Cheever al capdavant.

Això sembla el paradís! és l'irònic títol d'una novel·la breu que sorprèn per la frescor de la seva proposta. La defensa d'una llacuna en perill d'urbanització no només introdueix un curiós argument ecologista -hem de tenir en compte que la novel·la data de començament dels vuitanta-, també serveix per insuflar un nou alè de vida al personatge principal, trobant-se com es troba en un moment de decadència vital. També el retrobament amb l'amor el farè replantejar-se les seves actituds i costums, massa influïdes per la manca de vitalitat.

Per cert: Això sembla el paradís! ha estat editat per El cercle de Viena (no paren, aquesta bona gent). La seva lectura us pot servir per endinsar-vos en l'univers de Cheever abans de fer-vos amb el recull de contes complets o amb la novel·la Falconer, ambdues obres editades per Proa.

3 comentaris:

  1. Cheever, ja fa temps que està al canon dels grans autors nord-americans del segle XX, però tinc la intuïció de que la seva figura no pararà de créixer i serà un referent ineludible a la mateixa alçada, posem per cas, de Faulkner. Tant "Falconer" com "Això sembla el paradís" i molts dels seus contes sorprenen per la seva capacitat narrativa.
    L'inici d' "Això sembla el paradís" és d'una gran bellesa. Crec que era Rodrigo Fresán qui fa poc deia que aquesta era una novel.la singular, com n'hi han poques, a la història de la literatura, perquè semblen sorgides del no res, sense referents anteriors.

    ResponElimina
  2. Bona apreciació, Toni, és molt interessant el que comentes sobre la futura recepció de l'obra de Cheever. I molt interessant el que comenta en Fresán. Suposo que els referents hi són, però la seva capacitat creativa els dilueix en el seu estil propi, intransferible i característic, pel que té de diferent de tota la resta. En altres paraules: és d'aquells autors que, si de cas, creen escola, la seva pròpia.

    ResponElimina
  3. Anònim8:40 a. m.

    Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.