8.11.09

"El cel de la finestra", de R. S. Thomas


Parlava fa poc de Francesc Parcerisas com a traductor en motiu de Winesburg, Ohio, lloant una feina que s’estén per diverses dècades i gèneres, i que el 1995 va servir per apropar-nos l’obra del poeta gal·lès R. S. Thomas (1913-2000). Val a dir que la meitat de les traduccions són de Jordi Ainaud, però la feina aplegada de qualsevol dels dos no desmereix en cap moment la de l'altre, i la llengua emprada, d’una riquesa gens engavanyadora, ens apropa l’univers agrest d’un personatge tan polèmic com fou aquest sacerdot anglicà, tan líric en les seves apreciacions poètiques com incendiari en les seves crítiques a l’imperialisme anglès.

El cel a la finestra aplega el bo i millor de la seva producció, ordenada cronològicament, que ens permet observar el pas d’una contemplació elegíaca a l’interès per temes més metafísics, limítrofs per ambdós costats a la filosofia i la religió. Amant d’una vida espartana, lligada a un sentit espiritual de l’existència, i com a conseqüència d’això al·lèrgic a les noves tecnologies (i no parlem d'ordinadors, sinó de qualsevol invent motoritzat o electrònic, des d'un tractor a una nevera), els seus primers poemes es divideixen entre les evocacions de personatges rurals (“Un camperol”, “En Cynddylan en un tractor”, “En Walter Llywarch”) i la mirada neta de romanticismes cap al paisatge gal·lès (“El poble”, “Paisatge de Gal·les”, “L’erm”). Val a dir que, malgrat la biografia del personatge, malgrat la fama del seu caràcter adust, la poesia desvetlla en Thomas una puresa emocionant. Sabedor de la pobresa en què es veu immersa la seva gent, i malgrat la lletjor i aridesa de la terra que poblen, Thomas se sent orgullós d’aquest racó de món. No és un nacionalisme absurd, sinó una acceptació de les limitacions (“pedreres i mines que s’ensorren, / i un poble impotent, / atuït per l’endogàmia”), un clatellot al caràcter de la seva gent i una recerca de la bellesa, d’un exemple de vida digna (a “Un camperol”, diu del protagonista: “Recordeu-lo, doncs, ja que ell també guanya guerres, / i resisteix com un arbre sota els estels encuriosits”).

Més endavant, Thomas ens desvetllarà el seu món interior a través de dues temàtiques noves: la seva relació amb Déu (els poemes dels llibres Mmm... i Laboratoris de l’esperit) i el seu enllaç matrimonial, amb revelacions tan polèmiques com les del poema “Tal com va”: “em va acceptar com fan les noies / sota la tènue llum de la lluna / quan l’amor manca: com a algú / amb qui bastir una llar / per al fill que s’imaginen”. De fet, tot i viure junts cinquanta anys, amb la seva dona tingué un fill, malgrat que mai no mostraren en públic el seu afecte, ni sembla que ho fessin en privat.

Un home, doncs, contradictori, una ambivalència molt present en la seva poesia. També hi és el seu odi exacerbat pels anglesos, un sentiment que contrasta amb la seva creença en un pacifisme d’arrel cristiana. De fet, el seu concepte de Déu passa per una relació directa amb la naturalesa, i d’aquí també prové el seu ecologisme. I tanmateix, això implicava per a la seva ànima l’exigència d’una vida espartana, reduïda a l’església, la poesia i els passejos per la seva terra. I d’aquí en neixen poemes que, en paraules del crític Al Alvarez, el fan un poeta “molt pur, molt amarg, però l’amargor era bella i rarament mostrada.”

Poema "Poesia per sopar", de R. S. Thomas


4 comentaris:

  1. David, m'alegra constatar que R.S. Thomas té un lector entusiasta més en català. Si vols llegir algun altre poema seu traduït, pots anar a http://jaumesubirana.blogspot.com/2007/09/la-llar-de-foc.html i a http://jaumesubirana.blogspot.com/2005/12/nit-de-nadal-nativitat-nit-de-nadal.html

    ResponElimina
  2. Gràcies pels enllaços, Jaume. M'agrada sobretot el segon, "Nativitat". Saps d'alguna altra traducció que se n'hagi fet? O hem de patir l'existència d'un sol volum en català de la seva poesia, i a més descatalogat, que només es troba a les biblioteques?

    ResponElimina
  3. Jo en tinc en preparació una tria, però em temo que a la velocitat que vaig i amb el que després costa trobar editor per a la poesia traduïda, hauràs d'esperar encara una estona...

    ResponElimina
  4. Sí, Jaume, aquest és el drama de la nostra llengua. L'edició en català és cara, i molts clàssics universals estan editats de forma esparsa, es troben descatalogats o simplement encara esperen torn. I ja no diguem molts clàssics nostres, introbables des de fa dècades! No creus que la solució pugui aportar-la els blogs i les pàgines webs? Els traductors podríeu fer alguna associació per editar per Internet bona part d'aquests textos, amb el benentès d'alguna ajuda econòmica institucional, és clar, per pagar els esforços... No sé, ja fa temps que hi penso, i crec que d'alguna forma hauríem de resoldre aquestes mancances.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.