17.10.09

"Winesburg, Ohio", de Sherwood Anderson


No és pas estrany que en un país de contrastos geogràfics i socials tan accentuats com ho és els Estats Units, els seus millors representants literaris s’acullin a la reflexió sobre la cara fosca de la filosofia made in USA que els identifica als ulls de la resta del món. Els derrotats de l’American way of life són els protagonistes de John Steinbeck, Raymond Carver o John Cheever, perquè són ells qui poblen els escenaris més típics de l’Amèrica del Nord: els barris suburbials, les megàpolis industrialitzades, el món rural.

Sembla, però, un fet consubstancial a la naturalesa errívola dels nord-americans, que es remunta als poemes de Walt Whitman, el Huckleberry Finn o les llegendes del Far West. Més enllà de la crítica social i política que poden representar els seus textos, tots ells posen per damunt l’interès en les històries de gent que ho ha perdut tot o que no té res a perdre. És l’anvers del conte típicament nord-americà, que segueix els remolins vitals del personatge que, sorgit del no-res, progressa fins esdevenir un home poderós. Tant l’una com l’altra cara de la moneda sedueix la fantasia dels seus fabuladors.

Però abans de Cheever, Steinbeck o Carver, aparegué Sherwood Anderson, que amb Winesburg, Ohio va iniciar el retrat dels personatges sense biografia. Tractant-se d'un llibre del 1919, quan el "somni americà" encara no havia provocat els estralls de la gran crisi econòmica i els habitants de la ruralia eren encara descendents directes dels colons i grangers i no pas consumidors i constructors de l'Amèrica daurada dels cinquanta, els podem considerar un precedent, un esbós dels personatges que dècades més tard sorgiran a l'ombra del somni. Més enllà d'aquestes consideracions, Winesburg, Ohio esdevé una proposta literària summament atractiva: en comptes de construir una novel·la, Anderson va aprofitar uns quants contes esparsos per crear una antologia que, mossec a mossec, funciona com una novel·la. L’èxit de la proposta es basa en dos puntals. D’una banda, el cosmos de personatges grotescos que hi apareixen pertanyen al petit univers d’un poblet perdut enmig d’Ohio, la població de Winesburg. D’una altra, l’aparició de George Willard, alter ego d’Anderson, un jove contractat com a redactor del Winesburg Eagle, testimoni directe -fins i tot protagonista- de moltes de les petites històries que se'ns presenten.

Però no cregueu que Anderson tingui pretensions filosòfiques; i, malgrat tot, aconsegueix una obra d’un lirisme excels. Res de l’altre món: els personatges que poblen Winesburg apleguen tota una sèrie de pecats humans ben coneguts -l'adulteri que embruteix la vida del protagonista de "Respectabilitat"; l'avarícia i l'orgull de la nouvelle "Santedat"; els pecats d'innocència dels joves a "Aventura", "El pensador" o "No ho sap ningú"... Però Anderson ho explica tot amb un respecte i una tendresa envers els personatges i els lectors que commou com només ho sap fer la poesia sorgida de les petites coses de la vida. El llenguatge és planer, net, pulcre, entenedor -ben traduït per Francesc Parcerisas-, i per això ens condueix amb facilitat cap a la meravella: Winesburg, Ohio és una joia de la literatura nord-americana, escrita amb lletra petita però que resta dins nostre amb majúscules. I de nou, El cercle de Viena són els responsables d’il·luminar el panorama de les publicacions en català.

5 comentaris:

  1. me n'han parlat molt bé, coincidint amb les teves apreciacions.

    ResponElimina
  2. Fa molt poc que et segueixo, però tinc la sensació que disfrutaré força passant-me per aquí.

    M´agrada que comentis la qualitat de la traducció, perquè a vegades... Al final, he après anglès per poder llegir certs llibres.

    Salutacions

    ResponElimina
  3. En nom de l'editorial, i especialment des del cercle de Viena, gràcies de nou pels teus comentaris! Com ja vam fer amb La casa de les belles adormides, hem penjat al web de l'editorial l'enllaç de la teva ressenya.

    Cordialment.

    ResponElimina
  4. És que tota la col·lecció d'El cercle de Viena és extraordinària. Són els més que dignes continuadors d'A Tot Vent, El Balancí (primera època), Clàssics Moderns d'Edhasa...

    Acaben de treure un altre Kawabata preciós, "País de neu", i estan a punt de començar la Recherche amb "Combray"!!!

    ResponElimina
  5. Un ferm candidat a guanyar el Premi Llibreter que es falla la setmana que ve!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.