Poesia per sopar


Imagineu-vos per un moment que els nostres poetes Josep Carner i Joan Maragall no són pas un parell d'intel·lectuals barcelonins de classe burgesa, sinó dos ancians gal·lesos que, després d'anys de vida aspra passada pel filtre de la poesia, encara ara discuteixen sobre la forma d'encarar-la. Asseguts en una taverna a recer dels vents que udolen per les terres de Gal·les, assaboreixen l'amargor d'una pinta mentre segueixen discutint ad aeternum sobre el sexe dels àngels.

Poesia per sopar

"Escolta'm
, el vers hauria de ser tan natural
com el tubercle que s'alimenta de fems
i creix lentament, fill d'una terra obtusa
que esdevé flor blanca d'immortal bellesa."

"Natural?, i un rave! ¿Què és el que Chaucer
deia a propòsit de l'esforç tenaç que, com la sang,
requereix la construcció del poema?
Si et deixes guiar per la naturalesa, el vers s'escampa,
flàccid com una enfiladissa, i això quan arriba a trencar
la crosta fèrria de la vida. Cal suar de debò
i rimar amb tots els nervis, si vols que els teus versos
es facin un lloc."

"Parles com si mai hagués existit
un raig de sol que agafés per sorpresa la ment
que avança a les palpentes per senderols boirosos."

"A la llum del sol li cal una finestra
per poder entrar en una cambra fosca.
I les finestres no es troben perquè sí."

Així deien dos vells poetes,
encorbats damunt les cerveses a la penombra i el fum
d'una taberna, mentre la xerradissa es multiplicava,
sorollosa, al seu voltant, despreocupadament prosaica.

Aquesta peça pertany al poeta de llengua anglesa i origen gal·lès R. S. Thomas (1913-2000), del qual Columna publicava el 1995 una antologia anomenada El cel de la finestra, i on podem copsar la seva poesia lírica de temàtica nacionalista, crítica amb l'esdevenir del poble gal·lès. M'ha semblat molt curiós aquest poema per l'exposició original de dues visions antagòniques de la creació poètica, dues visions que a Catalunya va enfrontar Modernisme i Noucentisme. Heus ací, doncs, un testimoni de la universalitat de la discussió. Més endavant ja donaré notícia sobre la peculiar personalitat de Thomas i sobre els valors de la seva obra.

Comentaris

  1. Aquest apunt m'ha encantat. Per un moment m'he imaginat en Maragall i el Carner a la taverna mantenint aquesta discussió. Hi ha temes que són universals a tot el món i en tots els temps.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada