20.10.09

A l'altra banda del riu


Els debuts literaris sempre comporten una responsabilitat afegida a la recerca d'un estil i d'una veu narrativa, i és la posada en escena d’un univers propi, amb entitat suficient per deixar una petja identificable en el lector. És evident que aconseguir-ho depèn del nivell de maduresa, combinat amb una visió determinada del món i el coneixement d’una sèrie de lectures que atorguin un pòsit. Tant l'estil com la veu es poden anar perfilant al llarg de la carrera, però no disposar d'aquest univers personal és com no tenir res a dir. El debut literari de la nostra companya catosfèrica Roser Caño (responsable del blog Antaviana), editat per Setzevents, però, es llegeix amb interès i fluïdesa, per la posada en escena de tota una sèrie de temes i imatges suggerents, que evoquen aquest món propi de què parlo. En comptes de facturar una acumulació dels relats que desava en el calaix, A l'altra banda del riu està concebut des d'una visió unitària, que té com a fil conductor la idea kafkiana de la transformació, vista com a efecte traumàtic dins les vides dels personatges, però a la vegada inevitable i connatural a la nostra existència. Des de l’altra riba del riu, la narradora retrata els canvis anímics de diverses dones al llarg de les seves vides, cadascuna d’elles en un moment important, i que, malgrat la multiplicitat, podrien esdevenir el mateix personatge, protagonista d’una novel·la: la infantesa i els primers descobriments del món, els canvis de l’adolescència, les primeres decepcions de la joventut, les renúncies de la maduresa. Aquest canvi, gràcies a la ficció, es tradueix en una metàfora física: l’eruga que no vol ser papallona, la nena transformada en caragol, la noia de vidre, la noia a qui tallen les ales... Els símbols prenen forma física i són teixits des d’una visió poètica i malenconiosa de la realitat.

Enhorabona, doncs, a la Roser, i a la gent de Setzevents. He seguit el procés d'edició del llibre i, la veritat, és una bona opció per a tothom que no hagi trobat altres canals més estandarditzats de difusió de l'obra, i vulgui l'oportunitat de demostrar la seva vàlua. Els preus d'edició són competents, els resultats bons, i el tracte als autors molt correcte. I gràcies a això, la Roser i tants altres tenen la possibilitat de cercar els seus propis lectors a través d'Internet, ja que la venda es realitza a la mateixa pàgina web.

3 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies, David!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí, és un bon llibre que es mereix tota la difusió i vendes del món!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Biel! Espero impacient el dia de l'entrevista a Osona!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.