9.8.09

Retorn a la vida en minúscula


Claudio Magris, a la seva gegantesca i desbordant obra El Danubi, es refereix a la literatura de l'austríac Adalbert Stifter com una recerca de l'alegria de viure “en la monotonia aparent, en la repetició quotidiana”, perquè “havia entès que allò que és excepcional, anormal, dramàtic, anhelat per qui desitja un destí heroic i fora del comú, té tota la misèria del patiment i res més.” L'heroïcitat és, en tot cas, afrontar el caos vital des de la nimietat de les accions diàries, anodines i ínfimes. Allò que un altre austríac, Alfred Polgar, anomena La vida en minúscula.

És per això que se'ns fa tan difícil tornar de vacances, reincorporar-nos al dia a dia, deixant enrere unes jornades intenses que condensen el plaer de deixar-se dur per les passejades, l'exercici o el pur entreteniment, tot essent acaronat per la cuina i la neteja oferts per la labor professional d'altres. El retorn a les rutines, a les obligacions, a la baula de la cadena en què ens trobem inserits, això sí que és digne d'elogi. L'ombra dels dies que ens cobreix la resta de l'any és allargassada, i per a sostenir la humitat corrosiva cal trobar-hi una armonia interna, una cadència musical. Digueu-li com vulgeu, i poseu-hi l'objecte que més desitgeu. En el meu cas el llibre, és clar.

Reprendre la tasca selenita, reprendre la lectura de les pàgines pendents, esperar les novetats de la tardor. Cal afrontar l'arribada de la rutina encarant-la amb una de menys esclavitzadora, malgrat els seus perills addictius. Encara resta un bon tram d'agost, i el setembre acostuma a ser calorós fins als darrers dies. Però les tempestes d'estiu, com la que avui ha cobert amb el seu capell ombrívol el cel de Terrassa, són l'avanç de l'etern retorn a la vida rutinària i a l'heroïcitat. Si de cas, que ens enxampi treballant en els petits delits que conforten.

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.