"Història universal de Paniceiros", de Xuan Bello


Pompeu Fabra, al seu Diccionari General, defineix l’adjectiu fabulós amb els mateixos termes que podem fer servir per a la proposta de l’escriptor asturià Xuan Bello: “Que té el caràcter d’una faula; (...) Pertanyent a la faula, a la mitologia antiga.” D’una banda, Bello es proposa passar comptes amb la memòria, amb un temps i un país molt determinat, el de la seva infantesa, quan les llegendes ancestrals i l’imaginari col·lectiu no havia desaparegut a cop de modernitat, sinó que la Guerra Civil i la tètrica postguerra havien allargassat en el túnel del temps fins connectar tot aquest humus amb el segle XX. Però en comptes d’escriure unes memòries opta per novel·lar el record, convertir-lo en una ficció, en una faula, perquè els personatges que hi trobem semblen talment fantàstics, i perquè la memòria dels avis, dels pares o dels veïns transmesa per Bello ja utilitzava la ficció des de temps ancestrals per anar perpetuant tota una sèrie de coneixements a tenir en compte, molts d’ells de caràcter pràctic o relacionats amb explicar la vida i la mort.

D’una altra banda, l’Astúries que s’hi recrea, i en particular el llogarret de Paniceiros on va néixer Xuan Bello, són geografies màgiques, i les criatures que hi trobem semblen amagar-se entre la molsa d’un bosc boirós de les llegendes celtes: la Triple Deessa Blanca sorgida de la boira, el diable enamorat, la colla de fantasmes anomenada “Güestia”... Però el llibre de Bello té una altra dimensió que la fa més universal –d’aquí l’adjectiu del títol–: les evocacions de la memòria infantil comparteixen espai amb reflexions molt més madures, extretes a partir del seu creixement personal, que li ha reportat tota una sèrie de coneixences, viatges i lectures que, en un moment o altre, tenen connexió amb el seu petit univers asturià, i que l’ajuden a créixer i diversificar-se. Walt Whitman, la poesia gal·lesa, la literatura xinesa, el transfons històric de la Guerra Civil o alguns referents de la literatura catalana (Eugeni d’Ors, Josep Pla), es barregen amb naturalitat amb tota una colla de personatges humils, veïns del poble o de la zona on es va criar. Per això la història d’un llogarret perdut enmig d’Astúries té a la vegada una reivindicació localista i un esperit universalista. Tots nosaltres tenim el nostre propi univers interior, amb unes geografies més o menys reconeixibles, i a la vegada tota una sèrie de camins recorreguts que, tot i allunyar-nos-en, en algun moment o altre ens l’evoquen.

La construcció d’Història universal de Paniceiros és fragmentada en capítols breus sense cap connexió entre ells. Cosa que facilita la lectura, repuntada per una escriptura elegíaca que busca la poesia en els petits detalls de la vida senzilla. I d’aquí sorgeixen els espurneigs d’un llibre que esdevé una joia per descobrir entre el marasme de la literatura (en català, un segell modest com adesiara). Encara que només sigui per fer-nos entendre que creure en bruixes, follets i fantasmes també forma part del nostre camí cap a la maduresa, i a vegades és l’única forma (i la més bella) d’explicar-nos un món massa cops incomprensible.


Comentaris

  1. El vaig trobar deliciós! I lloable la tasca de l'editorial Adesiara. Felicitem-los!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada