Mig segle sense Riba


Carles Riba (1893-1959)

“(...) S’ha comparat sovint Riba amb Valéry; la comparació dista de ser exacta, talment com l’adscripció –ho ha remarcat també Enric Sullà– a la poesia pura. Riba mateix ens en dóna la clau:

«Ha dit Valéry: “A l’extrem de tot pensament hi ha un sospir.” He compost versos de molts anys abans de conèixer aquestes paraules, i diria més aviat, en una direcció contrària, que he cercat de fixar el pensament que pot plegar-se sobre un sospir, quan no de prendre el sospir dins les malles tremoloses d’un pensament.»

La poesia de Riba comença, doncs, en els sospirs, en els sentiments, en aquell fons d’experiència humana que hem provat de descriure. Després ve el procés de cloure aquests sentiments dins una estructura racional que els doni concretesa, i la seva conversió en un artefacte poètic mitjançant els diversos recursos del llenguatge.”

Jordi Malé i Pegueroles, del pròleg a Tres Suites de Carles Riba (Edicions 62).


Comentaris

  1. David, personatges tan polièdrics com Riba és fàcil que se'ls compari amb altres personatges de cadascun dels àmbits que van tocar.

    I Riba va excel·lir en tot allò que va tractar.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius, Victor. Tanmateix, si he posat aquest fragment és per donar alguna pista sobre la poètica de Riba. M'ha semblat més original que citar un poema, on parlar-ne des d'un punt de vista crític, quan tanta gent ho farà avui.

    ResponElimina
  3. Malles tremoloses. Com els blocs.

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada