Intermitències a la Catosfera

Presa del pols a la Catosfera, que amb la convocatòria dels Premis Blocs Catalunya (enguany fusionats amb el Premi Lletra al millor blog; era absurd dos premis en el mateix sentit alhora) torna a glatir amb força, si més no pel seu poder de convocatòria (més de 600 blogs en totes les categories!). Però sempre hi ha intermitències, amb indrets que desapareixen i d’altres que retornen.

M’agradaria lamentar l’aturada de Palumbus Columbus, del company Joan Todó, autor del valorat poemari Los fòssils (al ras), que ha tingut l’amabilitat durant uns quants mesos de fer-nos partícips de la seva intensa activitat intel·lectual. Les seves disquisicions sobre autors i obres de gran exigència i profunditat (apunts que fins la creació del blog romanien esparsos, perduts en un calaix) són d’un rigor i d’una lucidesa refrescant. I llegides amb la perspectiva dels dies i en conjunt deixaven entreveure una voluntat unificadora, que aprofitava l’objecte d’anàlisi com un fil conductor fins arribar a una concepció particular de la literatura, amplificada amb els seus poemes i objectes d’estudi. Lamento que algú del seu nivell desaparegui de la xarxa, i només espero que en el futur segueixi considerant Internet un bon lloc on “corporificar” aquesta part de la seva obra, més reflexiva, si entenem el concepte “obra” des d’aquest vessant més globalitzador. Us recomano accedir al seu blog i, ara lliure d'actualitzacions, llegir detingudament els seus articles, si us interessa de debò la teoria literària i la crítica.

Tampoc he volgut aprofundir en els conceptes teòrics que Todó exposava a Palumbus Columbus, però un dels més clars era la suspensió de la identitat autoral, posant-la en entredit i considerant-la la part més engavanyadora de tot acte creatiu. En canvi, als antípodes dels nostres blogaires hi trobem un catosfèric il·lustre com en Toni Ibàñez, que esdevé de l’opinió contrària. La seva obra escrita, les seves ramificacions catosfèriques i les seves iniciatives per esperonar el col·lectiu internauta, tot plegat està íntimament lligat a la seva personalitat abassegadora, rutilant i egòlatra. En Toni no entén de mitges tintes, i en el concepte unificador d’escriptura i experiència (“escriviure”, tal com ho anomena) la personalitat pròpia és consubstancial a l’aspecte creatiu. Sembla que torna de nou amb el seu blog Entrellum, i tant els que el seguim encuriosits com els seus crítics ja li tenim els dos ulls al damunt per veure què fa i amb què ens sorprèn.

Comentaris

  1. Em farà enrojolar. Una abraçada! ;)
    j.t.

    ResponElimina
  2. La varietat és el que fa la catosfera interessant, sens dubte.

    ResponElimina
  3. Els Premis Catalunya es donaran a Vic, espero que em passeu a veure per La Tralla tan si heu guanyat com si no ;)

    ResponElimina
  4. Anònim4:39 p. m.

    Refot, has dit egòlatra a n'en Banyes. Aprapara't, David. D'altra banda, el concepte "escriviure" és encunyat, en català, pel poeta Ponç Pons. Tota la resta són imitacions ben intencionades.

    ResponElimina
  5. Anònim, en Toni ja sap què en penso, del seu projecte, i estic convençut que el terme "egòlatra" se l'agafarà dins el context, no pas com a retret. Ell mateix n'ha parlat moltes vegades, del seu concepte literari, i no s'amaga pas d'aquest fet: ans al contrari, és un terme definitori del que proposa a través de l'Entrellum. Gràcies per l'aclariment sobre el terme.

    ResponElimina
  6. Cert, Anònim, la paraula "escriviure" se la dec al poeta menorquí Ponç Pons. Últimanent tinc l'EGO missing... Gràcies per citar-me.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada