Origami contra l'insomni



Terrible nit d'insomni, la que he patit avui. Vam regar el peix del dinar d’ahir diumenge amb un vi blanc francès que em va deixar veient visions, i obligant-me a fer tentines fins a la migdiada. I a la nit, el son trencat: a la recerca d’un tranquimazín de paper i tinta, vaig prendre el meu regal de sant Jordi, L’home d’origami, d’en Joan Carreras. Si el coneixeu, ja li podeu ben dir que no es dediqui a la comercialització de sedants: per manca de temps no havia passat de la centena de pàgines, però amb un grapat d'hores en blanc no he pogut aturar-me fins acabar-lo! Un frenesí lector com aquest feia temps que no el patia, i ja maldava per sadollar aquest "mono" febrós. I això que la novel·la és farcida de giragonces narratives, reflexions angunioses sobre el pas del temps i la mort, i sobretot de fugides i marrades davant les dificultats d’estimar(-se).

I ara, amb l’esclat del dia, em prometo dues coses: una ressenya com cal per fer-li justícia quan hagi dormit set hores seguides… i cenyir-me als vins negres, que no em fan tant de mal, ni em maten tantes neurones (si és que me'n resten).

Comentaris

  1. No m'estranya gens. Jo també vaig patir una malaltia semblant amb aquesta novel·la, una de les més interessants que s'han publicat aquest any en català.

    Una abraçada.

    X. R. Trigo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada