4.5.09

Origami contra l'insomni



Terrible nit d'insomni, la que he patit avui. Vam regar el peix del dinar d’ahir diumenge amb un vi blanc francès que em va deixar veient visions, i obligant-me a fer tentines fins a la migdiada. I a la nit, el son trencat: a la recerca d’un tranquimazín de paper i tinta, vaig prendre el meu regal de sant Jordi, L’home d’origami, d’en Joan Carreras. Si el coneixeu, ja li podeu ben dir que no es dediqui a la comercialització de sedants: per manca de temps no havia passat de la centena de pàgines, però amb un grapat d'hores en blanc no he pogut aturar-me fins acabar-lo! Un frenesí lector com aquest feia temps que no el patia, i ja maldava per sadollar aquest "mono" febrós. I això que la novel·la és farcida de giragonces narratives, reflexions angunioses sobre el pas del temps i la mort, i sobretot de fugides i marrades davant les dificultats d’estimar(-se).

I ara, amb l’esclat del dia, em prometo dues coses: una ressenya com cal per fer-li justícia quan hagi dormit set hores seguides… i cenyir-me als vins negres, que no em fan tant de mal, ni em maten tantes neurones (si és que me'n resten).

1 comentari:

  1. No m'estranya gens. Jo també vaig patir una malaltia semblant amb aquesta novel·la, una de les més interessants que s'han publicat aquest any en català.

    Una abraçada.

    X. R. Trigo

    ResponElimina