8.5.09

L'educació amb Flaubert


Sí, ho confesso: Madame Bovary em va semblar una pallissa, d'una insuportable lleugeresa contraposada a la plomissa miss en scene. És clar que jo llavors tenia catorze anys, poca paciència per a segons què i massa fums per a segons qui. Ara, en comptes de recuperar-lo, he decidit rellegir Gustave Flaubert a partir de L'educació sentimental, i m'ha sorprès agradablement la riquesa lèxica que desplega en les seves descripcions, traduïdes amb profusió per Miquel Martí i Pol, tasca represa a mig llibre per Pere Gimferrer. L'edició pertany a la inoblidable i desapareguda MOLU, de cobertes verdes, que podeu trobar en llibreries de vell.

El protagonista, Frédéric Moreau, és un jove idealista romàntic (intercanvieu l'ordre dels adjectius que no en canviareu els resultats del producte: "Frédéric, en els darrers temps, no havia escrit res; havia canvia d'opinions litèraries: abans que res, sentia estima per la passió; Werther, René, Frank, Lara, Lélia i d'altres de més mediocres l'entusiasmaven gairebé en el mateix grau." El ritme és parsimoniós, permetent Flaubert d'entretenir-se en detalls deliciosos. I em demostra, si més no, que fer-se gran no és tan dolent: ara gaudeixo més de la demora vagarosa del temps, tant en les meves lectures com en la meva vida personal, malgrat l'estrès del món que ens envolta. Els mestres literaris de debò ho són sense voler alliçonar, i aquest és un dels seus grans talents.

4 comentaris:

  1. Enyor rellegir Madam Bovary

    ResponElimina
  2. Per mi és un dels grans llibres que he llegit mai. Algun dia el rellegiré per tercera vegada.

    ResponElimina
  3. Curiós: diuen que el món es divideix entre partidaris de Madame Bovary i partidaris de L'educació... Ara li tocarà triar!

    ResponElimina
  4. A mi em va encantar Madame Bovary, després vaig llegir a Nabokov per acabar de entendre'r-la bé i vaig rellegir algun passatge. Tot un goig.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.