La lluna sobre Madrid


Com que el passat divendres 3 la Zita Vehil tenia una exposició fotogràfica a la botiga Lomography de Madrid, vam decidir aprofitar l'estança bo i allargant-la fins diumenge. Ella arribaria dijous a la tarda; jo ho faria a mitjanit, en sortir de la feina, amb l'últim AVE nocturn. Durant el viatge vaig aprofitar per enllestir la lectura de Tot un caràcter d'Imma Monsó i encetar Elegia per un americà de Siri Hustvedt. Em va costar enganxar-m'hi, perquè les primeres planes, on se'ns descriu el funeral pel pare del protagonista, tenen un desenvolupament feixuc, dedicant-se sobretot a mostrar-nos la xarxa de personatges que envolta Erik Davidsen, el psiquiatre que simultaneja la narració en primera persona i la lectura del dietari del seu pare. Tanmateix, quan ha posat les cartes damunt la taula, la cosa es posa interessant. Té un cert aire austerià (com diu la dita, "qui dorm amb un coix, coix s'hi torna") però mancat de la urgència épatant cada vegada més enutjosa i menys sorprenent del seu famós marit.

El divendres va esdevenir un dia intens: després de llevar-nos i esmorzar, vam recórrer Madrid de forma transversal: la Gran Vía, el carrer Preciados, la Puerta del Sol, la Plaza Mayor, la Plaza de la Villa... Se'm va aparentar una ciutat monumentalista, molt prosaica, molt vital i enèrgica, però mancada de poesia. I no només ho dic de forma figurada: mentre que Barcelona (i Catalunya, per extensió) és terra de poetes que li han dedicat tot de cants i odes (Carner, Maragall, Sagarra...), els literats castellans que millor han descrit Madrid són novel·listes (Pérez Galdós amb Fortunata y Jacinta, Cela amb La Colmena...). Si, és clar, no podem oblidar que la ciutat comtal era l'escenari de Rodoreda o, ja en castellà, de Marsé i Mendoza. Però tot i així, ja sigui pel clima, adés pel caràcter de la seva gent, adés per l'arquitectura, esdevé una semblança força encertada.

El caràcter de la seva gent ja la té, aquesta expressió viva i directa de la prosa. Vam conèixer uns quants madrilenys a l'exposició (per cert, tot un èxit de convocatòria, a banda de l'entusiasme que van provocar les imatges saturades de color de la Zita), que ens van fer partícips de la seva hospitalitat duent-nos per la vida nocturna de la ciutat, amb la naturalitat espontània i oberta que els caracteritza. Tanmateix, aquesta franquesa en el tracte no amaga una certa aspresa, fins i tot una certa impertinència, en la forma d'expressar-se. I fa ben visible el neguit que els duu amunt i avall, i que fa que, fins i tot un dijous a la una de la matinada, els carrers del centre de Madrid es vegin plens de gent, dirigint-se a fer unes "tapitas", unes copes, a tancar-se en un local flamenco com el Cardamomo, a veure un concert de jazz en directe al Café Central o a fer el botellón a la Plaça d'Espanya.

I els llibres, direu? Doncs ben poca cosa. En cap moment vaig saber trobar els punts neuràlgics de la bibliofília castellana. A la guia que duia recomanaven la visita de la Calle de los libreros, però només hi vaig trobar un carreró costerut amb tres llibreries de vell, una d'elles tancades. I al populós barri de Lavapiés, el diumenge del Rastro, només hi vaig trobar piles i piles de llibres intranscendents: best-sellers, tractats d'astrologia, volums d'enciclopedies, temàtics d'història d'Espanya... Això sí, al barri de Chueca (que ve a ser com el Soho londinenc, és a dir, el centre de la moguda gai i alternativa) vam ensopegar amb una llibreria dedicada a la fotografia, el disseny, els còmics artístics i els llibres infantils il·lustrats que ens va entretenir força estona.

Obviaré les monstruoses construccions imperialistes, horrors arquitectònics com el Palacio Real o la Catedral de la Almudena, així com les banderes, emprades com un memento en edificis ministerials, hotels, xiringuitos i fins i tot alguns bars. O la dèria dels madrilenys de llegir La razón, El mundo o l'ABC: aquí critiquem l'espanyolisme pijo-progre d'El País, però és que allà és l'única alternativa a tant d'amarillisme conservador!

Comentaris

  1. Ei, primer, felicitats per l'expo. A veure quan puc veure aquestes fotos que tant m'agraden (digues-li a la Zita que en tinc una de fons de pantalla).

    M'ha encantat llegir la teva crònica de Madrid.

    Bona Pasqua!

    ResponElimina
  2. Anònim4:07 p. m.

    Vam estar tres dies a Madrid i ens van desagradar aquests edificis imperialistes.
    Al Centro de Arte Reina Sofía, museu Thyssen, el del Prado, la quantitat d´art que tenen els madrilenys, pagat per tots nosaltres, això si que és d´envejar.
    L´edifici del Caixaforum i el seu jardí vertical està bé.

    ResponElimina
  3. Biblioaprenent1:07 p. m.

    Una mica tard, però potser hi tornes. A Madrid, per sort seva tenen moltes llibreries de vell.
    Llib. Madrid: C/ Campomanes,5.
    Llib. García Prieto:C/ Alcalà, 123.
    Llib. Contreras: C/ Santiago, 9.
    Llib. Luis Bardón: C/ Pl. San Martín. ETC.
    Moltes d'elles estan properes.Hi ha dues zones amb vàries: Carrers Fuentes, Mayor, Santiago, Escalinata, Campomanes, Pl. San Martín, Pasadizo San Ginés, etc, estan més o menys junts en el barri vell i en els carrers a prop d'Atocha: Prado, Cervantes Lope de Vega y Huertas, molt pròxims entre ells també tenen llibreries de vell interessnts.
    i en tenen moltes més reprtides per la ciutat.
    Si hi tornes i vols una ajudeta m'ho dius.
    A reveure.
    Biblioaprenent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada