Gran Torino



Les complexitats humanes són tan trasparents que quan les objectivem oscil·len entre la llàstima i el riure. L'instint fa que rebutgem els altres per por a la desconeixença; ens enutgem amb els més propers a nosaltes quan no ens tenen en compte; quan, tot i fer-nos els ofesos, se'ns acosten, frisem per conservar-los al nostre costat el temps suficient perquè el dia de demà, en la nostra marxa, algú vessi una llàgrima quan sigui necessari i servi algun record del nostre pas efímer i absurd per aquest món.

Per això el personatge de Walt Kowalski no para de créixer durant tot el metratge d'aquest relat crepuscular. Amb el temps descobreix que té algunes lliçons per oferir als joves (com que la perseverança i la resistència són els valors a condecorar, per damunt de qualsevol altre), però sobretot n'aprèn unes quantes que l'ajuden a restar en pau amb si mateix.

Comentaris

  1. Sí, que important és restar en pau amb un mateix

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada