Amor i odi pel Drac


Cada any, per aquestes dates, em plantejo si la democratització de la literatura ha estat un fenomen positiu, o bé tot el contrari. Vejam: la primera literatura escrita era cosa dels aristòcrates, que feien poesia trobadoresca no només per enamorar les dames, també per realitzar un exercici que posés a prova l'enginy en èpoques tedioses, i finalment com a activitat de classe, talment anar a la cacera del porc senglar o desflorir les pubilles del feu. Mentrestant, els monjos es proclamaven procuradors i usufructuaris de les meravelles intel·lectuals heretades de les èpoques clàssiques, establint-se com a baula dins la tradició a la vegada que editors -en un concepte arcaic de la selecció de continguts, encara que per motius religiosos i no pas comercials, és clar-. Finalment, a partir del Renaixement i amb la creació de la impremta, la literatura i la cultura passen d'una ínfima part de la societat a una mínima part, la creixent burgesia. El pas de gegant no arribarà fins gairebé el segle XX, quan a la majoria de països europeus l'escolarització dels infants és obligatòria, i la nova classe social popular -el proletariat- millora les seves condicions de vida i té accés a l'oci. És aquí quan la literatura, aquell entreteniment de senyors, comença a interessar-los.

Tanmateix, el canvi que fan de la narració oral per l'escrita no significa un salt qualitatiu en les seves exigències narratives, sinó quantitatiu. Els que abans s'entretenien amb les històries que passaven de pares a fills, ara pretenen fer-ho per si mateixos. Es crea una indústria que difon aquests nous materials d'entreteniment, i neix d'aquesta manera el que els anglosaxons anomenen best-sellers. I així arribem a Sant Jordi, festa popular i populosa a Catalunya, que té la seva gran raó de ser en els llibres... i no pas en la literatura. A les parades de qualsevol ciutat catalana s'hi poden trobar els exemplars seleccionats pels llibreters per motius comercials: llibres de cuina, d'autoajuda, d'autors mediàtics... Pel que fa a la novel·la, la majoria són volums gruixuts, fantàsticament enquadernats, per a passar l'estona i oblidar-los ben aviat. Els editors i els llibreters, que s'hi han de guanyar les garrofes i per això hi inverteixen molts diners, saben què demana el gran públic. És a dir, els beneficiaris de la democratització.

Insisteixo: és bona per a la literatura, aquesta democratització? És veritat que també comptem amb escriptors i escriptores amb la capacitat de convèncer els més crítics i els lectors menys exigents a la vegada, i que també tenen el seu lloc a les portades, als flaixos i als plànols televisius. Potser aquest sigui un dels beneficis de la democratització literària, la possibilitat de professionalitzar-se per part de l'escriptor. Un dels elements negatius és aquest tot s'hi val, que per Sant Jordi arriba fins a límits insospitats, amb les propostes més absurdes i papadinerus. Per això any rere any mantinc una relació d'amor/odi amb aquesta festivitat. Les coses, diguem-les pel seu nom: el 23 d'abril els llibreters i els editors celebren la seva festa del llibre. Els lectors, si volem celebrar la festa de la literatura, ja tenim la resta de l'any al nostre abast. Tant de bo els professionals del gremi ens premiessin aquesta fidelitat, més que no pas donar tants descomptes als passavolants que engreixen la prestatgeria del menjador a raó d'un exemplar anual.

Altres edicions llunÀtiques del Sant Jordi:

Sant Jordi 2008 (Vigileu amb el Drac)

Sant Jordi 2007 (La rosa marcida...)

Sant Jordi 2005 (Per Sant Jordi, un ram de queixes)

Comentaris

  1. Hola David! M'ha agradat molt aquest "post", perquè dónes la teva opinió de la festa de Sant Jordi amb bons arguments. Crec que la festa té coses bones i com dius tu coses no tan bones. I és cert, tenim la resta de l'any per llegir llibres,però jo malgrat tot continuo creient en aquesta diada.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Malgrat això que dius, penso que treure llibres al carrer i que molta gent -que no ho sol fer- els potinegi, els miri, els obri, els compri i els regali no està tan malament... i si de cada Sant Jordi surt algun nou lector? També he de reconéixer que no sóc gens elitista, que cadascú llegeixi el que vulgui i quan vulgui, jo només miro de transmetre la meva passió pels llibres (i vull dir per la literatura) als alumnes i a la gent que m'envolta. Sí, a mi sí que m'agrada Sant Jordi...

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada i en la línia de David allò que digué Angelus Silesius, pseudònim de Johann Scheffler (25-12-1624 – 09-07-1677), que defineix d'una forma clàssica la literatura i segons Borges, la poesia:

    Die Rose ist ohne Warum.
    Sie blühet, weil sie blühet.
    Sie achtet nicht ihrer selbst,
    fragt nicht, ob man sie siehet.

    La rosa existeix sense un per què;
    floreix perquè floreix.
    No té cura de si mateixa,
    no pregunta si se la veu”.

    ResponElimina
  4. És clar que Sant Jordi és la festa del llibre i, per tant, també de la literatura que es publica en llibres. Els lectors tenim tot l'any per gaudir dels llibres, i Sant Jordi també és un dia de l'any. El millor.

    No m'amoïna gens si els llibres que llegeixo són bons o dolents —que això ho decideixin els crítics, no és cosa meva determinar-ho—, ni tampoc si els llegeix poca o molta gent —democratització?. Només llegeixo llibres que m'agraden. No em preocupa gens si les coses que faig són majoritàries o minoritàries. No conreu la distinció. Com ja he explicat en alguna ocasió, Sant Jordi ja era la meva festa favorita abans de treballar a la llibreria. I fa goig veure la llibreria plena i atendre els lectors de tot l'any que també per Sant Jordi s'hi acosten.

    A les parades trobaràs bona literatura, poca o molta, però n'hi haurà, i a l'interior de les llibreries, encara més.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  5. Llibreter, Príncep, Núria, Arlequí: gràcies per les vostres opinions. Quan escrivia l'article sabia que despertaria opinions contraposades, fins i tot molestes. No ho he fet per provocar, però: crec que cal ser honest i acceptar les contradiccions que ens menen. Com tot, Sant Jordi té parts lluminoses i parts fosques, i les he volgut reflectir en una esgarrapada. Podria haver dit molt més, però espero que sigueu vosaltres qui ho feu.

    ResponElimina
  6. La qüestió és: per què ens capficam tant en la qüestió literària; per què els, diguem-ne, lectors-lectors patim en ocasions aquesta mena d'ansietat provocadora d'amors i odis?
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Benvolgut amic,
    En saps tant, de provocar el personal!
    Doncs què vols que et digui! Jo m'ho vaig passar d'allò més bé.M'encanta que sigui dia laborable, veure la gent portant roses amunt i avall, persones comprant llibres (és igual si són de literatura o no!), senyeres per totes bandes i un sol radiant esclafant-nos les closques.
    Una abraçada ben gran!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada